|
Declaració de la Xarxa
contra els Tancaments i la Precarietat
Amb deslocalitzacions i precarietat, sense drets social i laborals...
AQUEST NO ÉS EL NOSTRE ESTATUT!
“Diàleg social”: una successió d’acords negatius per als treballadors/es
NO A LA REFORMA LABORAL!
Els resultats de l’anomenat “diàleg social” dels darrers anys entre el govern central, les organitzacions patronals i les cúpules sindicals de CCOO i UGT han estat negatius per als treballadors i treballadores: Salari Mínim insuficient i sense clàusula automàtica de revisió segons l’IPC, al mateix temps que es perd tot el seu contingut social en desvincular-se’n totes les prestacions públiques, que es regiran per l’IPREM, inferior al SMI; Reglament de la Llei d’Estrangeria que divideix la classe treballadora i deixa centenars de milers d’immigrants sense regularitzar i sense drets; Acord per la Negociació Col·lectiva que suposa pau social i pèrdua de poder adquisitiu mentre els beneficis patronals continuen batent rècords... Ara negocien la reforma laboral i després vindrà una nova reforma de les pensions amb la qual pretenen una reducció general de les pensions mitjançant l’ampliació del nombre d’anys per calcular-les.
Semblantment es pot dir dels pactes signats a Catalunya. El Pacte per la Internacionalització i la Competitivitat de l’Economia Catalana signat pel Tripartit, les patronals i CCOO i UGT al febrer passat suposarà una inversió de 2.000 milions d’euros de diner públic els propers 3 anys i preveu 86 actuacions destinades a fomentar, entre altres mesures, que empreses catalanes es deslocalitzin d’aquí i s’instal·lin a altres països, mentre que no s’hi inclou cap millora de drets per als treballadors (en estabilitat en la feina, creixement del salari mínim, impediments a la deslocalització d’empreses...). L’Acord Interprofessional de Catalunya, signat per la patronal Foment del Treball i les direccions de CCOO i UGT, suposa la traslació a la negociació col·lectiva catalana dels continguts de l’ANC estatal.
Negociació de la Reforma laboral: patronal i govern coincideixen,CCOO i UGT disposades a cedir i a no mobilitzar unitàriament
Tot i el caràcter gairebé secret (sense consultar els afectats) de les negociacions que estan duent a terme tot apunta que l’hipotètic acord a què poguessin arribar comportaria nous retrocessos de drets per als treballadors.
Sembla evident la coincidència de plantejaments del govern central i la patronal: abaratir i facilitar l’acomiadament amb la generalització del contracte indefinit de 33 dies d’indemnització, la supressió de l’autorització administrativa en els acomiadaments col·lectius, crear un nou cas d’acomiadament col·lectiu per a les subcontractes, acomiadament de 20 dies en les empreses amb menys de 50 treballadors finançat amb diners del Fons de Garantia Salarial, ampliar el camp d’acció de les ETT’s a la contractació indefinida, possibilitat de contractar eventualment un treballador fins a 36 mesos durant un període de 5 anys, reducció generalitzada de les cotitzacions empresarials, negativa a reformar la subcontractació... És a dir, una nova desregulació radical de drets i garanties i una altra transferència massiva cap al capital de salari indirecte i diferit de la classe treballadora (les cotitzacions socials que es volen reduir a la patronal es recapten per finançar el subsidi d’atur, les pensions... dels treballadors, sistemàticament reduïts amb l’argument que no “es poden pagar”). El Govern fins i tot s’oposa a una tímida penalització de la contractació temporal perquè “es podrien produir efectes no positius en l’economia i problemes en sectors estratègics com el turisme”.
Per la seva banda les cúpules de CCOO i UGT no enfronten aquesta política i continuen reivindicant l’Acord per l’Estabilitat a l’Ocupació del 97, un pacte que abaratia l’acomiadament i atorgava als empresaris multimilionàries bonificacions de les cotitzacions a la Seguretat Social, però que no ha impedit que la precarietat segueixi en el 32 %. Ara l’essència de la proposta del sindicalisme institucional és “reforçar la Inspecció de Treball, ja que el principal focus de precarietat es produeix perquè la llei no es compleix”. Per tant, consideren adequada l’actual legislació laboral amb algunes tímides modificacions.
La desmobilització i l’assumpció sindical d’aquesta filosofia de la “competitivitat” encoratja la patronal, que mai no en té prou. És el cas de Seat que primer va presentar un ERO d’acomiadament de 222 treballadors a la seva filial Gearbox, avalat per CCOO i UGT i aprovat per la Generalitat, com a reacció a la decisió majoritària de la plantilla de rebutjar les recol·locacions a Seat amb un 30% menys de salari. A continuació, tot i les concessions fetes per CCOO i UGT (rebaixa salarial del 40% en les noves contractacions, flexibilitat de jornada i calendari) va acomiadar 46 treballadors de Seat Martorell per “absentisme” i ara amenaça d’acomiadar-ne altres 800 si no s’accepta una reducció salarial del 15%. D’altra banda, amb l’acomiadament de 7 membres del comitè de vaga de SAS d’Abrera i d’altres 10 del de Telefònica per “vaga il·legal” s’intenta reprimir el sindicalisme de lluita i democràtic que enfronta la precarietat i el retall de drets amb la mobilització.
És possible recuperar i avançar en drets, amb participació i mobilització
La llarga experiència acumulada de reformes laborals ens demostra que únicament es pot impedir que ens continuïn prenent drets, i aconseguir-ne de nous, mitjançant la participació i la mobilització àmplies, unitàries i sostingudes de la classe treballadora i les seves organitzacions. Cal donar passos perquè això sigui possible. Des dels centres de treball, seccions sindicals, comitès d’empresa, corrents d’oposició i organitzacions sindicals alternatives, xarxes solidaries i assemblees de barri... hem d’informar àmpliament del que s’està negociant en nom dels treballadors i sense la seva participació, i encetar un ampli procés de pronunciaments exigint la retirada de les direccions de CCOO i UGT de les meses de negociació, així com l’acceptació d’una plataforma de reivindicacions, elaborada democràticament i unitàriament, que doni resposta a les necessitats reals de la classe treballadora. Hem d’exigir que no se signi cap acord sense consulta prèvia als treballadors.
Una plataforma de mesures que combini la restitució de drets i garanties perduts i l’assoliment d’altres de nous, com ara la prohibició per llei de deslocalitzacions, la supressió de la precarietat per llei i la prohibició de les ETT’s, la restitució de la indemnització de 45 dies per acomiadament improcedent i de la decisió de readmissió per part del treballador, jornada de 35 hores setmanals sense reducció salarial, salari mínim equivalent al 60 % del salari mitjà, clàusula de revisió salarial obligatòria per llei, mesures efectives contra la discriminació salarial i laboral de les dones treballadores, regularització i igualtat de drets dels treballadors i treballadores immigrants, millora substancial de les prestacions socials (defensa de les pensions públiques i jubilació als 60 anys amb el 100 %, subsidi d’atur universal, medicaments pagats al 100 % per a tothom...), dret a l’atenció pública i gratuïta de les persones dependents (gent gran, llars d’infants...)... Un conjunt de reivindicacions que s’ha de vincular a un pla de mobilitzacions sostingut, amb una àmplia participació dels treballadors i treballadores com a únic camí que pot obrir possibilitats d’aconseguir-les, de manera que sigui possible garantir ingressos dignes per tothom i nous drets per acabar amb la precarietat.
Els drets de la classe treballadora catalana i el nou Estatut, un procés a crear entre tots i totes
La negociació de la reforma laboral en l’àmbit estatal coincideix amb el procés d’elaboració del nou Estatut. Fins ara, en les seves línies bàsiques l’acció de govern del tripartit català ha estat contrària als interessos de la classe treballadora catalana: ha aprovat ERO’s d’acomiadaments massius com el de Gearbox i deslocalitzacions, ha donat suport a la llei i al Reglament d’Estrangeria i ha col·laborat en la seva execució i en la repressió dels treballadors immigrants, manté un alt nivell de precarietat laboral en el sector públic, ha continuat amb la política de privatitzacions de serveis públics i amb una política fiscal que perjudica les classes populars...
Des d’una perspectiva de classe, la lluita per la llibertat nacional de Catalunya és també la lluita per reconstruir el sindicalisme de classe, és a dir, la defensa ferma del dret d’autodeterminació la vinculem a una sobirania que s’exerceixi per atendre les necessitats més urgents de la població treballadora catalana. En aquest sentit, ara que el nou Estatut està en elaboració i que les forces polítiques catalanes el volen aprovar, comprovem que hi manca el reconeixement i la defensa dels drets laborals i socials de la classe treballadora més necessaris, com ara mesures contra les deslocalitzacions i la precarietat, reconeixement de drets (35 hores setmanals, jubilació plena als 60), regularització dels treballadors immigrants, igualtat real de les dones, impostos per als més rics per donar salari mínim i pensions dignes, xarxa educativa i sanitària públiques i de qualitat i prou subvencions a la privada, prohibir l’especulació i donar accés a l’habitatge per a la joventut treballadora i els treballadors immigrants, un conjunt de drets que comportarien començar a exercir la sobirania en benefici de la població treballadora catalana i que mobilitzés per un projecte per a la majoria de la població.
Però això és precisament el que temen els governants: que els treballadors diguem la nostra. Per això, amb negociacions per dalt, fins i tot consensuades amb el PP, pretenen fer-nos creure que les coses canviaran, però serà perquè no canviï res. Redacten l’Estatut autocensurant-se, amb previsió del que serà retallat a Madrid, fent esforços per encabir-lo en la constitució monàrquica, mentre deixen fora les necessitats del poble. Els actuals parlamentaris catalans ni tan sols són capaços de reivindicar el dret mínim a decidir sense ingerències. Serà el poble, amb les seves mobilitzacions, qui imposarà els drets socials i nacionals, que sempre han anat junts.
11 de Setembre, pels drets socials, laborals i nacionals de Catalunya,
9 a 11hores: xiulada als polítics al monument a Rafael de Casanova (Ronda Sant Pere de Barcelona) 11 hores: Manifestació
Precaris, joves, dones, immigrants, pensionistes, REBEL·LEM-NOS! Xarxa contra els Tancaments i la
Precarietat
|