1840, maig
Vilassar de Mar. Es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó. Pot considerar-se la primera organització sindical formada de fora de Barcelona.
1840, agost
Vic. Es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Vic. Formaven la Junta Directiva Josep Carbonell, Miquel Altamira, Pau Vilà i Francesc Bojons.
1840, setembre
Sant Andreu del Palomar. Es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó. Hi consten formant la junta Jaume Vila (director), Josep Masvidal (secretari) i Joan Casamitjana (vocal)
1840, octubre
Barcelona. En els mesos d'octubre i novembre els obrers es declaren en vaga perquè no són ateses les seves peticions de jornals. Intervé l'autoritat municipal i disposa que es crearan unes comissions mixtes de representants obrers i de fabricants.
1840, novembre
Barcelona. Constitució d'una comissió d'arbitratge per a solucionar conflictes laborals. Es firmen uns pactes entre fabricants i els representants dels treballadors, sobre la llargada de les peces i salaris (amb aquest fet es reconeix la representativitat de les Associacions Obreres)
1841, gener
El dia 1 es constitueix la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus, amb la finalitat de coordinar les accions de les Societats Obreres.
1841, febrer
Barcelona. Publicació d’un manifest obrer: Las Clases Trabajadoras Asociadas a los Diputados a Cortes y Particularmente a los de la Antigua Cataluña. Estava signat per les societats de: Blanquejadors, Capçadors, Filadors, Fusters, Impressors, Mitgers, Pintadors, Sabaters, Serradors, Teixidors i Tintorers.
1841, abril
Igualada. En un escrit de l’Alcaldia hi consta organitzada la Societat de Protecció Mútua de Teixidors d'Igualada. El mes de novembre formaven la seva junta: Jaume Pujol, President, Ramon Garcia, Secretari, Joan Prats i Joan Martí, Vocals.
1841, juny
Barcelona. En un escrit dirigit al capità general, a més de les societats citades en el manifest del mes de febrer, hi consten les societats d’Espardenyers, Teixidors de Vels i els Corders.
1841
Anglaterra. Fundació del Sindicat de Miners.
1841, desembre
Manlleu. Es constitueix la Societat de Filadors.
1841, desembre
Catalunya. Primera prohibició de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona. Volem destacar que tot i la prohibició es continuen constituint Societats de Protecció Mútua. També destaquem l'escrit que la Junta de la Societat va adreçar als seus associats.
1841
Catalunya. A més de les societats esmentades, l’any 1941 consten constituïdes les Societats de Teixidors de Mataró, de Vilassar de Dalt, Olot, Manlleu, Sallent, Canet de Mar i també la de Pellaires d’Olot
1842, juny
Barcelona. Creació de la Companyia Fabril de teixidors (cooperativa promoguda per l'Associació Mútua de Teixidors).
1842, setembre
Terrassa. Queda constituïda la Societat de Protecció Mútua de Teixidors.
1842, novembre
Girona. El dia sis es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó. Formaven part de la junta Francesc Pagès (director), Francesc Farrés (secretari) i Francesc Martorell (vocal).
Nota: Posem tot aquest seguit de constitucions de societats obreres, perquè volem destacar l'expansió que va tenir l'associacionisme obrer.
Sobre aquest període cal consultar la detallada exposició de Josep M. Ollé Romeu. El Moviment Obrer a Catalunya 1840/1843. Editorial Nova Terra. Barcelona, 1973
1843 , gener
Barcelona. Confirmació de la prohibició de les Societats Obreres. El ban del capità general Antonio Seoane deia: Art. Primero: Desde la publicación de este bando dejará de existir la Sociedad de Tejedores de Algodón bajo cualquier denominación o forma ...
1848, març
Igualada. Unes protestes obreres a la ciutat porten a l'incendi de la fàbrica de vapor de "Vila, Subirà i Cia".
1848
Londres. Publicació del Manifest Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels.
1854, març
Barcelona. Una vaga a la fàbrica de teixits l'Espanya Industrial, s'escampa primer pel pla de Barcelona i després a les altres localitats industrials del Principat. El Capità General publica un ban que obliga els obrers a tornar a la feina, sota l'amenaça de presó . Només a Barcelona van ser empresonats més de 800 obrers. La vaga va durar del 23 de març fins el 3 d'abril. El govern de l'Estat va aprovar un reglament per a les fàbriques de teixits i va autoritzar la formació d'associacions obreres (Madrid, 31 de maig). La vaga dels obrers no va ser endebades.
1854, juliol
Barcelona. El dia 14, una Comissió de les Classes Obreres, decreta el boicot contra les Selfactines. Els primers dies (confonent-se amb l'agitació política i militar que vivia Barcelona), el boicot deriva cap a la crema d'algunes fàbriques i tallers, però després el boicot continuà de forma pacífica. El dia 25 de juliol el Capità General de Catalunya, Ramón de la Rocha, després d'una entrevista amb el dirigent obrer Josep Barceló, publica una ordre prohibint l'ús de les Selfactines.
1854, agost
Barcelona. El dia 8, les 19 Societats Obreres que decretaren el boicot contra les selfactines donen per acabada la vaga.
La importància del Conflicte de les Selfactines i la força de les Societats Obreres queda constatada pel fet que el dia 9 d'agost de 1854 es dictà a Madrid una ordre revocant la prohibició de les Selfactines, i que aquesta ordre no fou publicada per les autoritats de Catalunya.
1854, setembre
Barcelona. El dia 26 el governador civil, general Pascual Madoz, autoritza formalment les Societats Obreres. Entenem aquest fet com un resultat més de la lluita obrera contra les Selfactines.
1854, novembre
Barcelona. Pactes col.lectius entre fabricants i obrers. Són signants els primers convenis col.lectius de l'Estat, que pacten altres qüestions a més de les específicament salarials. Fixaven les hores ordinàries de treballs (72 a la setmana), llargada de les peces, etc.
1855, gener
Barcelona. Trenta societats obrers constitueixen la Junta Central de Directors de la Classe Obrera.
1855, febrer
Barcelona. Se signa el conveni col.lectius dels peons d'estampats.
Destaquem aquest conveni perquè significa un nou avanç en les matèries tractades. Per part dels treballadors van signar: Miquel Solernou. José Queyer. Pedro Puigventós. Esteban Lluís. Pedro Llacuna.
1855, abril
Barcelona. Josep Barceló el capdavanter de la societat dels filadors i del moviment obrer de Catalunya és detingut i lliurat a l'autoritat militar, acusat injustament d'un crim en el mas de Sant Jaume d'Olesa de Montserrat. La repressió contra el moviment obrer, dirigida pel nou capità general Juan Zapatero, estava en marxa.
1855, maig
Barcelona. Després d'un temps de tolerància, un Ban del governador civil retalla les llibertat de les associacions obrers i la seva capacitat de pactar amb els fabricants. Aquest Ban a l'article núm. 10 deia:
No s'autoritza cap associació, sigui de la classe que sigui, sinó circumscrita a la localitat i limitada merament a objectius filantròpics.
1855, maig
Madrid. El dia 21 es publica una reial ordre que torna a revocar el Ban (de 1854) del capità general de Catalunya Ramón de la Rocha prohibint l'ús de les Selfactines, i anul-la els pactes entre fabricants i treballadors. D'aquesta reial ordre destaquem aquest paràgraf:
... mandando al propio tiempo que también queden sin efecto qualquiera disposición que las autoridades de esa capital hubiesen dictado sobre la tasa de los salarios o de la mano de obra de obra de los trabajadores de esas fábricas ... (cal fer esment que tots els convenis col-lectius eren sancionats pel governador civil).
1855, juny
Barcelona. Després d'un judici ple d'irregularitats, el dia 6 és executat per l'autoritat militar en Josep Barceló. La repressió sobre el moviment obrer seguia el seu paorós curs.
1855, juny
Barcelona. El dia 21 el capità general de Catalunya, Juan Zapatero, publica un Ban decretant la dissolució de les societats obreres.
1855, juliol
Catalunya. En resposta a la persecució del general Zapatero, i en defensa del dret d'associació, la Junta Central de Directors de la Classe Obrera declara el dia 2 una vaga general que fou seguida molt extensament, tancant fàbriques, tallers, botigues i locals d'esbarjo. Hom la considera la primera vaga general, de l'Estat, ja que no solament fou seguida pels obrers de Barcelona i la seva zona d'influència, sinó que s'estengué a les principals poblacions del Principat. Se'n tenen notícies de Sabadell, Igualada, Vic, Reus, Vilanova i la Geltrú, Sitges i de les conques fabrils del Ter i del Cardener. L'extensió del moviment vaguístic va sorprendre tant a les autoritats com als fabricant, i els preocupà per l'alt grau d'organització que se'n desprenia.
Dirigien la vaga en nom de la Comissió de la Classe Obrera de Catalunya, Pau Barba, com a President, Secretaris Joan Rovira i Joan Bertran i Vocals Joan Company, Ramon Maseras, Martomeu Arrons, Jerònim Alsina, Pau Folch, Manuel Escuder i Pere Puigventós.
El general Zapatero sol.licità tropes de reforç i Barcelona va ser ocupada militarment.
Intervingué l'Ajuntament de Barcelona (constituint una comissió pera anar a Madrid a parlamentar amb el Govern) i el Govern envia el coronel Saravia, emissari personal del Cap del Govern, per fer de mitjancer entre les autoritats i els vaguistes. Cal destacar la importància d'aquest fet, ja que significava el reconeixement implícit de les Societats Obreres.
El dia10 de juliol s'arribà a un acord entre l'emissari del govern i la Comissió de la Classe Obrera. El dia 11 els obrers tornaren a la feina, amb el compromís del Govern de fer una llei autoritzant les societats obrers i regulant les relacions entre empresaris i traballadors.
NOTA:
Per aquesta vaga i per les dades del bienni 1854-1856, cal veure el llibre de Josep Benet i Casimir Martí. Barcelona a Mitjan segle XIX. El moviment Obrer durant el Bienni Progressista (1854-1856), Curial Edicions Catalanes. Barcelona, 1976.
1855, agost
Madrid. El català Ramon Simó i Badia funda el periòdic "El Eco de la Clase Obrera".
1855, octubre
Madrid. El dia 8 el ministre de Foment Manuel Alonso Martínez, presenta a les Corts Constituents el Projecte de Llei que s'havia compromés amb les Societats Obreres de Catalunya.
1855, novembre
Madrid. En Joan Alsina i Joaquim Molar són comissionats per les organitzacions obreres de Barcelona per manifestar, al Congrés de Diputats, el rebuig de la Classe Obrera al contingut del projecte de llei de la indústria manufacturera, presentat pel Govern de l'Estat. El dia 9 de novembre Joan Alsina, davant de la comissió de diputats que estudiava el projecte, va exposar les queixes dels treballadors (Aquest projecte, entre d'altres coses, disposava que la quitxalla d'entre vuit i dotze anys "solament" puguessin treballar mitja jornada i els de dotze a divuit "només" deu hores diàries).
1855, desembre
Estat. Organitzat per periòdic "El Eco de la Clase Obrera" i amb el suport de Joan Alsina i Joaquim Molar, el dia 29 de desembre es presenta a les Corts un Manifest signat per més 33.000 obrers demanant, entre altres coses, llibertat per l'associació obrera. Aquest manifest reivindicatiu ultrapassà les fronteres de Catalunya i s'estengué a altres punts de l'Estat.
1857, març
Catalunya. El dia 31 el nefast capità general de Catalunya, Juan Zapatero, torna a prohibir tota classe d'associació obrera:
Extracte del ban:
Artículo 1. Quedan disueltos desde luego todos los montepíos y asociaciones entre individuos de la classe obrera que existan en Cataluña, ...
Artículo 5. Si contra mis esperanzas se atreviese alguno a infringir lo que dejo dispuesto, será tenido como autor de rebelión a mano armada.
(el subratllat és nostre)
1862, gener
EE. UU. Es publica la llei d’abolició de l’esclavitud legal. Tots sabem que continuà existint.
1862, febrer
Barcelona. Es crea l’Ateneu Català de la Classe Obrera. Fou una autèntica font de coneixement per als treballadors.
1862
Catalunya. Quinze mil obrers del Principat, encapçalats per Josep Granie, signen i trameten un manifest al govern del general O'Donnell, demanant llibertat d'associació "per a combatre el capital de forma noble i pacífica". (Fragment del manifest).
1863, abril
Alemanya. Constitució de l'Associació General dels Treballadors Alemanys (amb Ferdinand Lasalle de capdavanter).
1864
Catalunya. Sota la tolerància del capità general Domingo Dulce, reapareixen les societats obreres.
1864
Manresa. El valencià jesuïta Antoni Vicent funda el primer Cercle d'Obrers Catòlics, que per l'exili dels jesuïtes, no tindrà continuïtat fins el 1880.
1864, abril
Barcelona. El català Antoni Gusart i Vila funda el periòdic obrerista "El Obrero". Fou prohibit l'any 1966 i reaparagué l'any 1880 com a portaveu de les Tres Classes de Vapor.
1864, setembre
Londres. El dia 28 es constitueix l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). Sens dubte marcà "un abans" i "un després", en l'organització del proletariat. Tingué en Karl Marx el seu principal impulsor.
1865, novembre
Barcelona. De la mà del periòdic "El Obrero" arriben a Catalunya les primeres notícies de la fundació de l'AIT.
1865, desembre
Barcelona. Del dia 24 al 26 se celebra un Congrés Obrer impulsat per Antoni Gusart i Vila (convocat pel periòdic "El Obrero"). Hi assisteixen representants de vint-i-dues societats obreres de Barcelona. És el primer congrés obrer de l’Estat.
1866, setembre
Ginebra. Del dia 3 al 8 se celebra el Primer congrés de l'AIT. Hi assisteixen 60 delegats, sense participació de Catalunya.
Nota: Pels Congressos Obrers Internacionals cal veure els llibres d'Amaro del Rosal Los Congresos Obreros Internacionales en el siglo XIX i Los congresos Obreros Internacionales en el siglo XX. Editorial Grijalbo. 1a edició Mèxic, 1958. 3a edició Barcelona, 1975.
1867, setembre
Lausana. Del dia 2 al dia 9, se celebra el segon congrés de l'AIT. Els obrers catalans hi envien un missatge d'adhesió.
1868, setembre
Brussel-les. Del dia 6 al 13 se celebra el 3er congrés de l'AIT. L'anarquista rus Mikhail Aleksandrovic Bakunin, hi participa activament. Per primera vegada hi assisteix un delegat català, Antoni Marsal i Anglora amb el pseudònim de Sarro Magallan, presenta un informe de les Societats Obreres de Catalunya.
1868, octubre
Barcelona. Fanelli, deixeble de Bakunin, visita Barcelona i Madrid, donant a conèixer el pensament anarquista.
1868, octubre
Barcelona. Diverses societats obreres de Barcelona constitueixen la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona
1868, desembre
Barcelona. El dia 6 la Direcció Central de les Societats Obreres fa públic un manifest "A los obreros de Cataluña", signat per 30 delegats de les diferents societats obreres (dels quals destaquem Juan Fargas com a President interí i Antonio Colomé Secretari interí), demanant la celebració d'un congrés obrer.
1868, desembre
Barcelona. El dia 13 se celebra el Congrés Obrer convocat per la Direcció Central de les Societats Obreres. Assisteixen uns 100 representants de 61 societats de Catalunya.
1869, gener
Barcelona. Es reuneix una comissió d'obrers filadors, preparadors i teixidors per constituir la Federació de Les Tres Classes de Vapor. Tomàs Valls en fou el secretari interí. Les Tres Classes, en denominació de l'època, es referia a tres oficis, en aquest cas Preparadors, Filadors i Teixidors mecànics (els preparadors també se'ls anomena Jornalers, per ser obrers que treballaven a jornal i els altres a preu fet). La Federació celebrà una Junta General a mitjans d'agost i el seu 1er. congrés el celebrà a Barcelona el desembre de 1870. Aquesta Federació s'estengué per les comarques fabrils del Principat i aconseguí la seva màxima implantació cap el 1890.
• Congressos que celebrà les Tres Classes de Vapor.
• Dades de la implantació territorial de les Tres Classes de Vapor.
1869, febrer
Barcelona. La Direcció Central de Societats Obreres canvia de nom i passa a denominar-se Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona. Formaven la Junta Directiva Jaime Balasch, Antonio Colomer, Juan Fargas, Antonio Marca i Josep Quinglas. L'any 1870 es va adherir a la FRE de l'AIT.
1869
Barcelona. Amb el suport del Centre Federal és elegit el primer diputat de la classe obrera: Pau Alsina.
1869, agost
Barcelona. El dia 1, neix el periòdic internacionalista "La Federación", editat pel Centre Federal de les Societats Obreres. En el seu primer núm. declara: La República Federal és la forma de govern que més convé als interessos de les classes treballadores.
1869, setembre
Basilea. Del dia 2 al 12 se celebra el Quart congrés de l'AIT. Representant el Centre Federal de les Societats Obreres i participen Rafael Farga i Pellicer i Gaspar de Sentiñón.
1870, juny
Barcelona. Del 18 al 26 de juny se celebra el primer Congrés Obrer d’abast estatal, constituint-se la Federació Regional Española de l'AIT (FRE de l'AIT). Hi van participar 90 delegats que representaven a 98 societats de 39 localitats. El congrés va seguir directrius bakuninistes i s'escollí un Consell Federal integrat per: Tomàs González Morago, Enrique Borrel, Francisco Mora, Anselmo Lorenzo i Ángel Mora. Aquest consell establí la seu a Madrid.
1870, desembre
Barcelona. Primer congrés de la Federació Les Tres Classes de Vapor (TCV). Les TCV tenia 8500 afiliats i n’era president Climent Bové
1871, març
París. El proletariat pren el poder polític. És proclamada la Comuna de Paris.
1871, juliol
Tarragona. Els dies 27 i 28 de se celebra el congrés constitutiu de la Federació d’Oficials Boters (FOB) que s’organitzà primer a nivell del Principat i després a nivell estatal.
1871, setembre
Londres. Davant la persecució que pateixen els membres de l'AIT. Se celebra una conferència extraordinària. Hi assisteix Anselmo Lorenzo.
1871, novembre
Barcelona. Se celebra el congrés de constitució de la Federació d'Obrers Manufacturers més coneguda com Unió Manufactura, formada per les Tres Classes de Vapor i la Societat de Teixidors a Mà de l'Estat de Catalunya (altres congressos). El cop d'estat del general Pavía (1874) va estroncar l'expansió de la Federació. L'any 1882 s'adherí a la FTRE. En foren dirigents Gabriel Albagés, Francesc Abayà, Tomàs Valls i Eudald Xuriguera
1872, febrer
Els dies 4 i 5 de febrer se celebra el segon congrés de les Tres Classes de Vapor. Cal dir que tot i que les TCV s’havien federat amb la Societat de Teixidors a mà de l’estat de Catalunya, va continuar fent els seus congressos.
1872, abril
Saragossa. Del 4 al 8 d'abril se celebra el 2on. congrés de la FRE de l'AIT. Hi assisteixen 40 delegats (18 de Catalnuya) més els 7 del Consell Federal, que representen 31 federacions locals i 25.000 afiliats. Segons l’informe presentat per Francisco Mora, la FRE tenia 102 federacions locals, 284 sindicats d’oficis, 69 d’oficis varis, 8 unions i 13 adhesions individuals.
1872, setembre
La Haia. Del 2 al 9 de setembre se celebra el cinquè Congrés de l'AIT, produint-se una greu escissió (Marxistes per un costat i Bakuninistes per l’altre) que afectarà directament el desenvolupament del moviment obrer de Catalunya. Aquesta escissió fereix de mor l'AIT. Representant la FRE hi assisteixen Rafael Farga i Pellicer, Carlos Alerini, Nicolás Alonso Marselau, Tomás González Morago i Pablo Lafargue, que es decanten per la fracció Bakuninista.
1872, setembre
Sant Imier (Suïssa). El dia 15 i 16 se celebra el primer congrés de la fracció Bakuninista de l'AIT. Representant la FRE hi assisteixen Rafael Farga Pellicer, Carlos Alerini, Nicolás Alonso Marselau i Tomás González Morago.
1872, desembre
Reus. Del dia 9 al 13 se celebra el segon congrés de la FOB. Es pren l'acord d'adherir-se a la FRE de l'AIT.
1872, desembre
Còrdova. Del 25 de desembre al 2 de gener se celebra el Tercer Congrés de la FRE de l'AIT. S'aproven les resolucions del congrés de la fracció bakuninista de Sant-Imier i s'expulsa el sector marxista (bàsicament un nucli de Madrid). Hi van assistir 46 delegats que representaven a 20.352 federats de 40 federacions locals, a més dels 5 membres del Consell Federal (Severino Albarracín, Vicente Asensi, Cayetano Martí, Vicente Rosell i Francisco Tomàs). La FRE es composava de 101 federacions locals, 66 seccions d'oficis diversos, 332 seccions d'oficis, 10 unions nacionals d'oficis i 10 localitats amb adhesions individuals.
1873, març
Reus. Quatre mesos després del seu segon congrés la FOB en celebra un de nou, el tercer. Hi són representats 1540 oficial i 392 aprenents.
1873, maig
Toledo. Del dia 15 al 18 se celebra a Toledo el primer i últim congrés de la fracció marxista de la FRE: La Nueva Federación Madrileña.
1873, juny
Estat. Es proclama la Primera República. El català Estanislau Figueras primer president. El substituirà Francesc Pi i Margall.

1873, juliol
Alcoi. En plena crisis política es produeix una insurrecció cantonalista, a la què dóna suport la FRE de l'AIT. La repressió posterior afecta al proletariat de la zona Valenciana i Andalusa. La FRE tenia 122 federacions locals constituïdes.
1873, setembre
Ginebra. De l'1 al 8 se celebra el segon congrés de l'AIT Bakuninista (Representant la FRE hi assisteixen José García Viñas i Rafael Farga Pellicer, Carlos Alerini, José Marquet i Paul Brousse)
1873, setembre
Ginebra. Del dia 8 al 13 se celebra el 6è congrés de l'AIT (fracció marxista). Hi assisteixen poc delegats, perquè la qüestió econòmica corcava l'AIT.
1873, setembre
Barcelona. Del dia 28 al 30 se celebra el Primer Congrés dels obrers forners de la FRE. Hi assisteixen delegats de 9 seccions (7 de Catalunya).
1874, gener
Estat. El dia 3 de gener el general Pavía se subleva contra la República a Madrid i dissol el Parlament. A Barcelona el capità general de Catalunya Martínez Campos, dissol l'Ajuntament i el dia 9 declara il.legal la FRE de l'AIT.
1874, juny
Madrid. Del 21 al 27 de juny se celebra (clandestinament) el quart congrés de la FRE de l'AIT. Hi assisteixen representants de 48 federacions locals de les 190 que composaven la FRE. Per fer front a la clandestinitat es va decidir organitzar la FRE sobre 10 comarques (grans zones on s'grupaven les federacions locals) i celebrar conferències comarcals que substituirien els congressos.
1874, setembre
Brussel-les. Del dia 7 al 13 se celebra el tercer congrés de l'AIT Bakuninista (Representant la FRE hi assisteix Rafael Farga inscrit amb el pseudònim de J.Gómez)
1875, maig
Gotha. Constitució del Partit Socialista Obrer d'Alemanya (Unificació de les dues organitzacions obreres alemanyes).
1875, agost
Barcelona. Se celebra la 1a. Conferència Comarcal clandestina de la FRE de l'AIT, conferències que se celebraran també els estius de 1876, 1877 i 1878, però la FRE anava perdent efectius i capacitat d'organització.
1876, juliol
Berna. Mor Mikhal Aleksandrovic Bakunin, principal divulgador i teòric de l'anarquisme.
1876, juliol
Filadèlfia. Se celebra el setè i últim congrés de l'AIT (Marxista). D'Europa solament hi va assistir un delegat alemany.
1876, juliol
Barcelona. Clandestinament se celebra la Conferència comarcal catalana de la FRE de l'AIT. Hi assisteixen delegats de les federacions locals de Barcelona, Gràcia, Granollers, Les Corts, Reus, Sabadell, Sant Esteve, Sant Martí de Provençals i Sants (Terrassa es va adherir als acord presos).
1876, octubre
Berna. Del 26 al 29 d'octubre se celebra el quart Congrés de l'AIT Bakuninista. (Representant la FRE hi assisteixen José García Viñas i Trinidad Soriano)
1877, juliol
Barcelona. Se celebra, clandestinament, la Conferència comarcal catalana de la FRE. (Memòria que presentà la Comissió Federal de la FRE a la Conferència comarcal).
1877, agost
Barcelona. Un grup de sindicalistes reformistes convoquen a les Societats Obreres de Barcelona per reeditar el Centre Federal de les Societats Obreres al marge de la FRE de l'AIT, i constitueixen el Centre Federatiu de les Societats Obreres. Hi assisteixen 23 delegats, entre els que podem citar Josep Pàmies, Joan Nuet, Ramon Lostau, Antoni Gusart. Tingué molt poca rellevància en el món obrer i els seus dirigents els veurem, els anys següents, en altres organitzacions moderades.
1877, setembre
Barcelona. El bisbe Urquinaona funda la Societat d’Amics dels Obrers. No tindrà incidència en el món obrer.
1877, setembre
Verviers (Bèlgica). Del dia 5 al 8 se celebra el 5è Congrés de l'AIT Bakuninista (Representant la FRE hi assisteixen Trinidad Soriano i González Morago). Segons Anselmo Lorenzo aquí va deixar d'existir l'AIT:
La AIT dejó de existir materialmente en el Congrés de Verviers. El Consejo Federal belga dio la ocasión o el pequeño motivo que tras un conjunto de causas se presenta siempre como la ocasional del fin de una existencia... Tan muerta quedó de hecho La Internacional, que la Comisión Federal Española no pudo cambiar una sola carta con la entidad encargada de la oficina internacional ...
1877, setembre
Gant (Bèlgica). Del dia 9 al 15 se celebra el Congrés Universal Socialista (Intent de reunificar les dues branques de l'AIT, organitzat per partits polítics i associacions obreres). Representant la FRE hi van assistir Trinidad Soriano i González Morago, que es van oposar a la pretensió d'unir partits polítics i organitzacions obreres.
1878
París. El Segon Congrés Nacional Obrer Francès, convoca un Congrés Obrer Internacional, que no s’arribà a celebrar.
1879, maig
Barcelona. Surt el primer diari en Català "Diari Català" dirigit per Valentí Almirall.
1879, agost
Barcelona. El dia 15 d'agost es constitueix la Societat Tipogràfica de Barcelona. Un any després tenia 273 cotitzants
1880
Tortosa. Fundació dels Cercles Catòlics d’Obrers per iniciativa del jesuïta Antoni Vicent. Hom ho considera l'inici del sindicalisme catòlic. Els "Cercles" s'estengueren pel País Valencià, amb molt poc arrelament entre els obrers. Els patrons n'eren socis protectors.
1880, desembre
Barcelona. Reapareix el periòdic "El Obrero", com a òrgan de Les Tres Classes de Vapor, dirigit per Josep Pàmies.
1881, febrer
Barcelona. Conferència extraordinària de la FRE de l'AIT. El grup barceloní de la FRE partidari de sortir de la clandestinitat, destitueix a Anselmo Lorenzo i a la resta del Consell Federal. Es pren l’acord de dissoldre l’organització.
1881, maig
Barcelona. De la mà dels reformistes Joan Nuet, Josep Pamias, Josep Bragulat, Ramon Lostau i Manuel Bochons, es publica el manifest-programa del Partit democràtic-socialista obrer.
1881, juliol
Congrés de les Tres Classes de Vapor. Les TCV que com la resta de les societats obreres anaven sortint de la clandestinitat, organitzen aquest congrés que es considera el 1er de la segona època.
1881, juliol
Londres. Se celebra el sisè i últim congrés de la fracció bakuninista de l'AIT. Entre els assistents i organitzadors hi ha Kropotkin i Malatesta.
1881, setembre
Barcelona. Sota l'empenta dels anarcosindicalistes de Barcelona, es constitueix la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), hereva de la FRE. El congrés de constitució hi van assistir 140 delegats de setanta localitats de tot l'estat, 35 de Catalunya. Els delegats del congrés es va declarar partidaris del col-lectivisme i hostils a la política parlamentària.
1882, març
Reus. Els dies 24, 25 i 26 se celebra un congrés de la Unió Manufacturera. És el primer congrés de la segona època. Es pren l'acord d'adherir-se a la FTRE.
1882, maig
Barcelona. Fundació de la Lliga de Viticultors Rabassaires de Catalunya. El dia 4 de juny s'elegi un comitè directiu format per: President Lluís Ricardo Foras, secretari Salvador Luis González i vocals en Josep Olivé i Llorenç Torrens. Tot i constituir-se aquest sindicat de treballadors del camp, no tingué gaire incidència entre els rabassers o parcers.
1882, agost
Barcelona. El periòdic "El Obrero" publica el Manifest Comunista.
1882, agost
Barcelona. Convocat pel Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona, se celebra del dia 13 al 16, un congrés obrer amb la finalitat de constituir una Associació Nacional de Treballadors d'Espanya, que no va tenir cap ressò en el Moviment Obrer. En va ser l'impulsor Josep Pamias amb el suport de les Tres Classes de Vapor. Hi van assistir 123 delegats en nom de 152 societats obreres, que representaven a 14.498 obrers (8000 dels quals eren de les TCV), entre els quals destaquem Pablo Iglesias i Manuel Bochons.
1882, setembre
Barcelona. Del dia 24 al 26 se celebra el segon congrés de la FTRE. Hi assisteixen 254 delegats que representen 495 seccions de 133 localitats (32 de Catalunya). Durant el congrés es va produir un clar enfrontament entre anarcocomunistes andalusos i anarcocol.lectivistes catalans.
1882, setembre
Barcelona. Impulsat per militants socialistes, del 29 de setembre a l'1 d'octubre se celebra el congrés constitutiu de la Federació Tipogràfica Espanyola. Hi van assistir 20 delegats, que representaven a 2400 afiliats de 17 seccions. Després del congrés Manuel Fernández va ser elegit president del Comitè, el qual s'establí a Barcelona. La Federació Tipogràfica seria l'espina dorsal dels primers anys de la UGT.
1882, desembre
Andalusia. Es produeixen els Fets de La Mano Negra. S’origina una brutal repressió de la guàrdia civil contra els anarquistes andalusos.
1883, març
Londres. El dia 14 mor Karl Marx
1883, octubre
València. Del 4 al 8 d'octubre se celebra el 3er congrés de la FTRE, presidit per Josep Llunas. Hi assisteixen 152 delegats representant a 88 federacions locals i 62 seccions d'ofici. Es decideix que la comissió Federal tingui la seu a Valladolid i es nomena secretari Indalecio Cuadrado.
1884, febrer
Barcelona. Es comença a publicar "La Tramontana" , setmanari anarquista editat en català per Josep Llunas i Pujals.
1884, setembre
Barcelona. En plena decadència se celebra el Quart congrés de la FTRE, solament i assisteixen 34 delegats. Els delegats d'Andalusia (que s'auto-anomenaven Los desheredados), en desacord amb la línia de la Federació, convoquen un congrés a Sevilla per al mes de desembre.
1884, desembre
Sevilla. Se celebra els congrés convocat pel grup dissident de la FTRE Los desheredados. Hi assisteixen representants de 34 societats (24 d'Andalusia). Els delegats declaren: ...l'emancipació del proletariat no es pot aconseguir de forma pacífica...
1885, juny
Vilanova i la Geltrú. Del 9 al 15 se celebra el 13è congrés de la Federació d'Oficials Boters.
1885, juliol
Reus. Se celebra el primer Certamen Socialista. Tot i el nom es un acte literari convocat pels anarquistes.
1885
Madrid. Mor Alfons XII.
1886
París. Conferència Internacional Obrera, d'escàs ressò en el món obrer.
1886, novembre
Xicago. Acusats d’haver fet esclatar una bomba que matà uns policies en el decurs d’una manifestació, el dia 11 de novembre són executats, sense proves, quatre anarquistes. Se’ls coneixerà com Els Màrtirs de Xicago.
1887, maig
Madrid. Del dia 15 al 17 se celebra el 5è congrés de la FTRE (solament assisteixen 16 delegats).
1887, juny
Estat. Es publica una llei d’associacions, autoritzant la constitució de Sindicats.
1888, maig
Barcelona. Del dia 18 al 20 se celebra el congrés de constitució del Pacte d'Unió i Solidaritat també conegut com Federació Espanyola de Resistència al Capital, per substituir l'extingida FTRE. Hi assisteixen representants de 24 seccions d'oficis, 6 federacions locals i 3 consells locals, la majoria de Catalunya.
1888, agost
Barcelona. Del dia 12 al 15 se celebra el congrés fundacional de la Unió General de Treballadors d’Espanya (UGT). Hi assisteixen 26 delegat de 30 societats d'oficis i de la Federació Tipogràfica Espanyola que representen a 5154 adherits. Hi van assistir delegats de Barcelona, Caldes de Montbui, Castelló, Gràcia, Madrid, Manresa, Mataró, Tarragona i Vic. Entre els assistents destaquem Pablo Iglesias representant la Federació Tipogràfica. S'aprovaren els estatuts i es fixà la residència del Comitè estatal a Barcelona.
• Congressos que celebrà la UGT fins el 1932.
• Comitès de la UGT fins el 1934.
1888, octubre
València. Congrés extraordinari del Pacte d'Unió i Solidaritat, es decideix constituir l’Organització Anarquista de la Regió Española. Hi participen antics membres, àcrates, de la FTRE, que no estaven d'acord amb el camí seguit pel Pacte d'Unió. Es dissoldrà el 1889.
1889, març
Barcelona. Creació del Foment de Treball Nacional, per fusió del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut de Foment del Treball Nacional.
1889, juliol
París. Del dia 14 al 21 se celebra el congrés fundacional de la Segona Internacional o Internacional Socialista (es decideix la celebració del Primer de maig). Hi assisteixen Pablo Iglesias i José Mesa representant el PSOE (detall dels congressos celebrats).
1889, juliol
París. Del dia 15 al 20 se celebra el Congrés dels anomenats "Possibilistes". Hi assisteixen Josep Pàmias i Eudald Xuriguera, representant Les Tres Classes de Vapor, i Miquel Gilbert representant la Societat de Torners de Fusta de Barcelona.
1889, novembre
Barcelona. Segon Certamen Socialista. També convocat pels anarquistes. S’hi commemora l’aniversari dels Màrtirs de Xicago i s’aprova l'Himne revolucionari anarquista de Ricard Carrenca, "Hijos del Pueblo".
1890, maig
Catalunya. Se celebra per primera vegada el Primer de Maig. A Barcelona la vaga fou general, les botigues no van obrir les portes i van deixar de circular els tramvies. Antonio García Quejido, aleshores president de la UGT, va presidir el míting central i la manifestació. A Vilanova i la Geltrú la manifestació aplegà 4000 obrers.
1890, juny
Estat. S’aprova una nova llei electoral, disposant el sufragi universal (masculí) als més grans de 25 anys.
1890, octubre
Vilanova i la Geltrú. El dia 31 s'obren les sessions del segon Congrés de la UGT. Hi assisteixen 22 delegats que representen a 5.269 afiliats (1788 del Principat) de 26 societats obreres, de la Federació de Málaga i de la Federació Tipogràfica. Es reelegeix president Antonio García Quejido (comitè).
1891, març
Madrid. Del dia 22 al 25 se celebra un congrés extraordinari del Pacte d'Unió i Solidaritat. Les divergències havien tocat de mor l'organització estatal del moviment obrer anarquista.
1891, agost
Brussel-les. Del dia 16 al 23 se celebra el segon Congrés de la Segona Internacional. Hi assisteix Pablo Iglesias.
1892, març
Manresa. Assemblea de la Unió Catalanista. S’aproven les Bases per a la Constitució Regional Catalana (Les Bases de Manresa).
1892, setembre
Màlaga. Del dia 7 a l'11 se celebra a Màlaga el tercer Congrés de la UGT. Hi assisteixen 21 delegats representant a 71 seccions de 23 localitats i 6.247 afiliats (del Principat 8 delegats, 13 seccions i 1714 afiliats). És elegit president el penendesenc Josep Comaposada.
1893, maig
València. Impulsada pel jesuïta Antoni Vicent, se celebra la Primera Assemblea dels "Círculos Católicos, Patronatos y Corporaciones Obreras de España", amb assistència de més de 100 delegats. Veieu una petita cronologia del sindicalisme catòlic i una curiosa carta a un obrero de les moltes que va escriure Blas Goñi, professor del Seminari Conciliar de Pamplona.
1893, maig
Barcelona. Els dies 20 i 21, pagesos vinculats al Pacte d'Unió i Solidaritat, organitzen una Conferència de Treballadors del Camp. Hi assisteixen delegats de: Badajoz, Barcelona i rodalies, Manlleu, Mataró, Roda, Sabadell, Sallent, Sampedor, Sitges, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.
1893, setembre
Zurich. Del dia 6 al 13 se celebra el tercer congrés de la Segona Internacional. Hi van assistir Pablo Iglesias representant el PSOE i Antonio García Quejido representant a la UGT.
1893, setembre
Barcelona. El dia 24 de setembre l'anarquista Paulí Pallàs, atempta contra el capità general de Catalunya Arsenio Martínez Campos (el general va resultar il-lès i Pallàs afusellat).
1893, octubre
Vilanova i la Geltrú. Primer congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA). Els treballadors de la terra es decantaven per les tesis republicano-federals. La FOA tenia 54 societats i 26.000 afiliats. Fou elegit secretari el boter vilafranquí Isidre Rius i president el també vilafranquí Isidre Claramunt.
1893, novembre
Barcelona. Santiago Salvador llença dues bombes al patí de butaques del Gran Teatre del Liceu provocant 20 morts.
1894, agost.
Madrid. El dia 2 s’obren les sessions del quart congrés de la UGT, Hi participen 23 delegats representant a 66 seccions/societats i a la Federació Tipogràfica. Del Principat hi van assistir 4 delegats representant 15 seccions i al Comitè Nacional. Després del congrés Basilio Martín Rodríguez és nomenat President i Antonio García Quejido Secretari.
1894, agost
Barcelona. Congrés de constitució de la Unió Fabril Cotonera. Hi participen delegats de nou seccions: Málaga, Manlleu, Mataró, Roda, Sant Joan de Vilassar, Sant Martí de Provençals i Torelló. Fou un intent dels homes de la UGT per vertebrar els obrers del tèxtil al marge de les Tres Classes de Vapor. L’abril de 1895 celebrà un segon congrés a Mataró, on es va decidir ingressar a la UGT.
1895, setembre
França. Fundació de la Confederació General del Treball.
1896, abril
València. Els dies 17, 18 i 19 se celebra el cinquè congrés de la UGT. Hi assisteixen 20 delegats de 12 localitats. La UGT té 6154 afiliats (1682 de Catalunya) que s'agrupen en 69 seccions (21 del Principat). És nomenat president Luís Zurdo Olivares i secretari Antonio García Quejido. (Comitè)
1896, maig
Madrid. Segona Assemblea dels Sindicats Catòlics. Es constitueix el Consejo Nacional de Corporaciones Catòlico-Obreras que presideix el bisbe de Madrid-Alcalà i n'és vicepresident el marqués de Comillas.
1896, juny
Barcelona. Es llença una bomba mentre passa la processó de Corpus pel carrer Canvis Nous, provocant 12 morts. La ferotge indiscriminada i massiva repressió posterior, passarà a la història com el Procés de Montjuïc, durant el qual foren torturats inhumanament els sospitosos detinguts.
1896, juliol
Londres. Se celebra una Conferència Internacional Anarquista.
1896, juliol
Londres. Del 27 de juliol al 4 d'agost se celebra el 4rt Congrés de la 2a. Internacional. Hi participen Pablo Iglesias i Jaime Vera, representant al PSOE, Antonio Garcia Quejido representant la UGT i Francesc Balaguer representant la Societat de Barbers de Barcelona.
1897, agost
Madrid. És assassinat el Cap del Govern Cánovas del Castillo. Es considera una revenja pel fets del Procés de Montjuïc.
1898
Madrid. Comença a publicar-se la "Revista Blanca", sota la direcció del reusenc Joan Montseny, àlias Federico Urales i de la cubellenca Teresa Mañé, àlias Soledad Gustavo.
1899, setembre
Madrid. Del dia 13 al 15 se celebra el sisè congrés de la UGT. Hi van assistir 27 delegats que representaven 7440 federats enquadrats en 38 seccions i en la Federació Tipogràfica. El secretari de la Societat d’Obrers Agricultors de Sitges, en Joan Durán, presentà una proposició sobre la qüestió dels parcers, que no fou aprovada. (Llevat dels de Sitges, pràcticament no havien pagesos afiliats a la UGT). Es va decidir que el Comitè Nacional fixés la seva residència a Madrid. Va ser elegit president en Pablo Iglesias, que ho serà fins a la seva mor l'any 1925.
1899, setembre
Barcelona. Se celebra el congrés de constitució de la Federació Tèxtil Cotonera (Hereva de la Unió Fabril Cotonera). Hi assisteixen 65 delegats. José Guiteras n’es elegit president i Toribio Reoyo és nomenat director del periòdic "Revista Fabril", portaveu de la federació.
1900, gener
Estat. Llei sobre accidents de treball (passaran molts anys abans no es comenci a complir).
1900, març
Estat. Es publica una Llei que regula les condicions de treball de les dones i dels infants a les fàbriques. Limitava el treball femení a 11 hores diàries i prohibia treballar a la canalla de menys de 9 anys. Els fabricants no la tingueren en compte.
1900, juliol
Aix-La Chepelle. (Bèlgica) Conferència Internacional de Sindicats Catòlics. No hi ha representació de les organitzacions de l’Estat.
1900, setembre
París. Del dia 23 al 27 se celebra el 5è. congrés de la Segona Internacional. Hi Participen Pablo Iglesias representant al PSOE i Antonio García Quejido representant la UGT.
1900, octubre
Madrid. En un intent de refer una federació obrera estatal al marge de la UGT, del dia 13 al 15 d’octubre se celebra un congrés de societats obreres que constitueixen la Federació Regional de Societats de Resistència (FRSR), amb la intenció de reorganitzar el Pacte d’Unió i Solidaritat. El congrés es va convocar des de les pàgines de La Revista Blanca. Hi van assistir 63 delegats i s’hi van adherir 200 sindicats o societats de resistència. A Catalunya tingué poc ressò i s’extingí el 1905.
1900, desembre
París. Els dies 17 i 18 se celebra un Congrés Sindical Internacional. Solament hi són representades organitzacions, que rebutgen l'acció política de França, Itàlia i Suècia.
Per anar a la segona part

Per anar a la pàgina d'inici
.
Cronologia de la Història del Moviment Obrer de Catalunya
Segona part: 1901 - 1939

1901
Catalunya. Vaga General del tèxtil a les comarques del Ter i Fresser i locaut patronal, que acaben desarticulant els sindicats fabrils.
1901, agost
Barcelona. Francesc Ferrer i Guàrdia funda l’Escola Moderna, per propagar un ensenyament laic i racionalista.
1901, octubre
Madrid. Se celebra el 2on congrés de la Federació Regional de Societats de Resistència (FRSR). Hi assisteixen 51 delegats representant uns 75.000 treballadors. .
1902, febrer
Barcelona. El dia 14 s'anuncia l'inici de Vaga General. Ja estaven en vaga els metal-lúrgics, els carreters i els forners. El dia 17 Barcelona estava paralitzada i es produeixen greus enfrontaments entre la guàrdia civil i els manifestats que provoquen 12 morts i molts ferits. El govern respongué amb l'estat de guerra, el tancament dels locals de les societats obreres i l'empresonament de més de 300 dirigents sindicals. Però la vaga es va estendre a Reus, Sabadell, Sants, Tarragona, Terrassa. La UGT s'hi va mantenir al marge, amb la qual cosa quedà restringida a Catalunya. La vaga fou un fracàs i el dia 24 els obrers, que no estaven empresonats, tornaren capcots a la feina.
1902, maig
Madrid. El dia 14 s'obren les sessions del 7è congrés de la UGT. Hi assisteixen 93 delegats de 193 seccions que representen a 34.410 afiliats de 46 localitats. La UGT emprenia una progressiva expansió. El març de 1902 tenia 32.779 afiliats enquadrats en 226 seccions (2275 afiliats i 15 seccions a Catalunya) i l’octubre d'aquest mateix any 40.087 afiliats i 251 seccions. Pablo Iglesias va ser reelegit president de la UGT i Antonio García Quejido, secretari (comitè)
1902
Santiago de Compostela. Se celebra un Congrés d'Associacions Catòlico-Obreres, plantejant-se petites reivindicacions específicament obreres, que no van ser recollides en les conclusions finals.
1903
Catalunya. Durant els primers mesos de l'any es produeixen un seguit de grans vagues: a Reus 7 dies de vaga general, a Barcelona, vaga dels descarregadors del moll, la dels carreters i el mes de juny la dels paletes i picapedrers. La majoria van representar un fracàs pel moviment obrer i l'abandó dels afiliats desarborà les societats de resistència del Principat.

1903, març
Barcelona. Un grup de 14 dependents catalanistes s'organitzen per constituir el Centre Autonomista del Comerç i la Indústria (CADCI), que fou fins l'any 1910 una societat cultural, educativa i mutual. Aquest any, el 1910, es constituí dins del CADCI la Secció de Treball, que fou un veritable revulsiu per a l'entitat i pels treballadors mercantil de Catalunya. El primer President fou Carles Font i Rovira.
1903, maig
Madrid. Del dia 14 al 16 se celebra el 3er congrés de la FRSR. Hi van assistir 30 delegats representant prop de 100 societats de Alcoi, Barcelona, Girona, Grazalema (Cádiz), La Unión (Múrcia), Los Barrios (Cádiz), Madrid, Málaga, Morón de la Frontera (Sevilla), Puerto Real, Sant Feliu de Guíxols, Santander, Saragossa, Sevilla, Terrassa i Vizcaya.
1903, agost
Badalona. Els obrers tèxtil impertèrrits a les conseqüències de les vagues del 1901-1902 i principis del 1903, i conscients que la força dels treballadors està en la seva unió, tornen a organitzar-se. Dels 15 al 17 d'agost es convoca i se celebra a Badalona un congrés obrer del tèxtil de Catalunya, constituint la Federació de l'Art Fabril de Catalunya, amb la voluntat d'estendre l'organització a la resta de l'Estat. Hi van assistir representants de Badalona, Barcelona, Calella, Mataró, Roda de Ter, Sabadell, Sant Hipòlit de Voltregà, Terrassa i Valls. Formaven part del Comitè Central de la Federació Pere Mestres, president, Joan Vidal Sariera, vicepresident, Manuel Torres, secretari i Jaume Badía, vicesecretari.
1904, maig
Sevilla. Del dia 15 al 18 se celebra el 4rt congrés de la Federació Regional de Societats de Resistència, però la desarticulació del moviment obrer anarcosindicalista de l'Estat, no hi ha qui l'aturi. Els dirigents de la Federacio són detinguts i el secretari del Comitè, Francesc Soler, és condemnat a 6 anys de presó per fer propaganda antimilitarista.
1904, agost
Barcelona. Mentre l'organització de les societats obreres, no socialistes, a nivell estatal no trobaven un punt de convergència, a Barcelona es constitueix amb pocs efectius la Unió Local de Societats Obreres. Aquesta Unió que en un primer moment no aglutina amb prou força el moviment obrer, serà l'any 1907 la força centrífuga de l'anarcosindicalisme.
1904, agost
Amsterdam. Del dia 14 a 20 se celebra el 6è congrés de la 2a. Internacional . Hi van assistir 480 delegats de 24 Països. Pablo Iglesias representà al PSOE i Antonio García Quejido a la UGT.
1904, setembre
Espanya. Es promulga una llei de descans dominical.
1905, maig
Madrid. El dia 16 se celebra el 8è. congrés de la UGT. Hi assisteixen 82 delegats que representen a més de 40.000 afiliats. La UGT es composa de 373 seccions i 56.905 afiliats (de Catalunya només 2.819 afiliats i 16 seccions). Pablo Iglesias és elegit President i Vicente Barrio Secretari (comitè).
1906, juny
Madrid. L’anarquista Mateo Morral atempta contra el rei Alfons XIII.
1906, octubre
França. La Confederació General del Treball afirma el seu apoliticisme amb la "Carta d'Amiens".
1907, 13 de juny
Barcelona. El jesuïta Gabriel Palau funda la "Unió Professional de Dependents i Empleats de Comerç". Les progressistes idees de Gabriel Palau no foren acceptades per l'oligarquia catòlica i fou traslladat a Buenos Aires el 1916.
1907, juliol
Barcelona. El dia 25 es publica un manifest signat per 36 societats obreres convocant un congrés per a la constitució de Solidaritat Obrera.
1907, agost
Barcelona. El dia 3 se celebra el congrés de constitució de Solidaritat Obrera. Nom oficial: Federació Local de Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera-. Hi participen organitzacions anarcosindicalistes i socialistes. Solidaritat Obrera serà sens dubte el punt d'inflexió del moviment obrer de Catalunya i empès per aquest, de la resta de l'Estat. Es pren l'acord d'editar un periòdic, "Solidaridad Obrera".
1907, agost
Amsterdam. Del 26 al 31 d'agost, se celebra el 1er. Congrés internacional anarquista.
1907, agost
Stuttgart. Primera Conferència Internacional de dones Socialistes. Les promotores Rosa Luxemburgo i Clara Zetkin.
1907, agost
Stuttgart. Setè congrés de la 2a. Internacional. Representant el PSOE i la UGT hi van assistir Pablo Iglesias, Mariano García Cortés i Antoni Fabra i Ribas.
1907, agost
Stuttgart. Primera Conferència Internacional de les Joventuts Socialistes. Representant les Joventuts del PSOE hi va assistir Antoni Fabra i Ribas.
1907, octubre
Barcelona. El dia 19 apareix el primer número del periòdic "Solidaridad Obrera" Esdevindrà el periòdic obrer més important de Catalunya.
1908, març
Badalona. Com a primer acte de l'expansió de Solidaritat Obrera se celebra el dia 25 una assemblea de delegats, en la que a més de les 57 societats de Barcelona, hi participen delegats de Badalona, Berga, Caldes de Montbui, Canet de Mar, Capellades, Igualada, Manlleu, Manresa, Mataró, Premià de Mar, Roda de Ter, Sabadell, Sant Feliu de Codines Terrassa, Vic i Vilassar. En total 132 societat de les 150 de la província de Barcelona. Es prengué l'acord de convocar un congrés de totes les societats obreres del Principat.
1908, maig
Madrid. El dia 16 s'obren les sessions del 9è congrés de la UGT. Hi assisteixen 64 delegats que representen 30.356 federats de 156 seccions més l’Agrupació Obrera de Mieres i la Federació Nacional de Picapedrers. Del Principat només hi havia representació de les seccions de Sabaters de Sitges i Serradors i Esmoladors de Berga. En aquestes dates la UGT es composava de 240 seccions i 32612 afiliats (551 de Catalunya).
1908, setembre
Barcelona. Convocat des de les pàgines del periòdic "Solidaridad Obrera", del dia 6 al 8 se celebra el congrés constitutiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera-. Hi van assistir 153 delegats que representaven 95 societats federades, 22 societats adherides, 4 federacions locals (Sabadell, Tarragona, Terrassa i Vic), una Agrupació Obrera de Calella i una Col.lectivitat Obrera de Palafrugell.
El caràcter unitari d'aquest congrés creiem que es pot veure amb l'elevat nombre de militants socialistes que assistiren al congrés (en citarem dos de significatius, el reusenc Antoni Fabra i Ribas que havia representant a les joventuts socialistes en el congrés d'Stuttgart el 1907 i el penedesenc Josep Comaposada que havia estat president de la UGT), junt amb anarcosindicalistes coneguts, com els veterans Francesc Abayà, Francisco Tomàs i el jove Salvador Seguí.
1908, desembre
Vic. Els dies 26 i 27 se celebra un congrés comarcal, per constituir la Federació Comarcal de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- al què hi van assistir 14 societats obreres de Vic, Torelló, Sant Hipòlit de Voltregà, Roda de Ter, Montesquiu de Ripollès i Manlleu. Fou presidit per Vicens Molas que ho era de la Federació local Vic. La expansió i adhesions a la Confederació de Solidaritat Obrera, serà un fet imperable.
1909, juny
Barcelona. El dia 13 se celebra una important assemblea de delegats de les societats de Barcelona adherides a Solidaritat Obrera. Hi van assistir 32 representants per discutir i perfilar la convocatòria dels 2on. congrés de la Confederació Regional Solidaritat Obrera.
1909, juliol
Barcelona. El dia 3 s'inaugura l'Ateneu Sindicalista.
1909, juliol - agost
Barcelona. Setmana Tràgica.
Es produeixen els greus esdeveniments que els cronistes han batejat amb el nom de: La Setmana Tràgica. Els fets tenen el seu origen en les protestes del dia 11 de juliol per l'embarcament de tropes i la crida de reservistes per a la guerra amb el Marroc, per anar a defendre els interessos miners i colonials de l'oligarquia espanyola.
1909, octubre
Barcelona. La repressió de la Setmana Tràgica té el seu punt àlgid amb l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, injustament acusat de ser l'inductor dels fets.
1909, novembre
Reus. El dia 6 es comença a publicar el periòdic quinzenal "La Justicia Social" "Órgano del Partido Socialista en Reus y defensor de la clase trabajadora". N'és el director i propietari Josep Recasens i Mercadé.
1910, agost
Copenhaguen. Del 28 d'agost al 3 de setembre se celebra el vuitè congrés de la 2a. Internacional. Hi assistí Pablo Iglesias representant al PSOE i Vicente Barrio, representant la UGT.
1910, octubre
Barcelona. Solidaritat Obrera celebra el congrés que s'havia convocat per al setembre de 1909 i que els esdeveniments de la Setmana Tràgica van impedir. El congrés es va celebrar els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre, i l'acord més destacat va ser el de constituir una nova confederació sindical: la Confederació Nacional del Treball (CNT). Hi van assistir 136 delegats de 114 societats (78 del Principat). Implícitament també es va constituir la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC). La CNT serà sens dubte el punt de suport més important dels obrers de Catalunya i el gran revulsiu del sindicalisme estatal. En fou el primer secretari Josep Negre.
1911, maig
Madrid. Del dia 17 al 21 de maig se celebra el desè congrés de la UGT. Hi participen 109 delegats. La UGT té 77.749 afiliats (992 de Catalunya) agrupats en 328 seccions.
1911, setembre
Barcelona. Del dia 08 al 10 de setembre se celebra el primer congrés de la CNT i s’aprova el seu reglament/estatuts. Hi assisteixen 121 delegats de 97 societats i 6 federacions locals. Es reafirma la confederació a nivell estatal i es defineixen les grans línies d'actuació: el sindicalisme revolucionari basat en l'acció directa.
1912, juliol
Espanya. Es promulga una llei prohibint el treball nocturn de les dones (entraria en vigor el 1914, excepte en les indústries tèxtils, que es perllongaria el treball nocturn femení fins l'any 1920).
1912, octubre
Estat. Esclata una gran vaga ferroviària. El govern decreta la militarització del servei.
1912, novembre
Madrid. José Canalejas Méndez , cap del Govern, mor assassinat per Manuel Pardiñas.
1912, novembre
Basilea. Els dies 24 i 25 se celebra un Congrés extraordinari de la 2a. Internacional
1913,
Londres. Intent de constituir una organització supraestatal anarcosindicalista. Hi participen organitzacions anarquistes i anarcosindicalistes d'Espanya, Itàlia i Holanda
1913, abril
Barcelona. Els dies 12 i 13 se celebra la Primera Assemblea d'Associacions de Dependents de Catalunya, organitzada pel CADCI. Va presidir el congrés Josep Puig i Esteve.
1913, abril
Còrdova. Del dia 17 al 20 se celebra el Congrés fundacional de la Federació Nacional d'Agricultors d'Espanya (FNA). Hi són representats 8795 treballadors.
1913, maig
Reus. El dia 25 de maig obre les portes el congrés de constitució de la Federació Provincial de Tarragona d’Obrers del Camp. Hi són representades unions de camperols de 17 localitats. Salvador Subielos de Valls va ser elegit president.
1913, juliol
Catalunya. Vaga General dels obrers del Tèxtil reclamant la reducció de les hores de treball a 9 hores diàries i denunciant l'incompliment de les lleis sobre el treball infantil i femeni. El dia 22 d'agosto es va acceptar una proposta que va fixar, per decret, la jornada màxima de treball en 60 hores setmanal. Durant la primera setmana d'agost hi havia a Barcelona més de 24.000 treballadors en vaga i a Catalunya més de 63.000 mil vaguistes. La vaga tingué una destacada incidència a Barcelona, Igualada, Mataró, Sabadell i Vilanova i la Geltrú.
1913, setembre
Zuric. Del dia 10 al 16 es constitueix la Federació Sindical Internacional (FIS), amb assistència de 17 delegats. Representant la UGT hi va assistir Vicente del Barrio.
1913, desembre
Barcelona. Els dies 25, 26 i 27 se celebra el 1er. congrés de la Federació Nacional de l’Art Fabril, també coneguda com Federació de l’Art Fabril i Tèxtil. Hi són representats 44 sindicats.
1914
Catalunya. Sota la presidència de Prat de la Riba, s’organitza la Mancomunitat de Catalunya.
1914, maig.
València. Del dia 1 al 3 de maig se celebra el segon congrés de la FNA. Hi assisteixen 25 delegats que representen 55 poblacions del Principat, Andalusia, i el País Valencià.
1914, juny
Madrid. El dia 20 s’inaugura l’onzè congrés de la UGT, que té 119.144 afiliats agrupats en 393 seccions.
1914, juliol
Barcelona. Les Tres Classes de Vapor el sindicat majoritari en el ram tèxtil s’adhereix a la CNT.
1914, juliol
França. El dia 31 de juliol és assassinat el capdavanter del socialisme francès i reconegut pacifista, Jean Jaurès.
1914, agost
Europa. Comença la primera guerra mundial.
1915, abril
Úbeda (Jaèn). El dia 30 d'abril el vallenc Fidel Martí obre les sessions del tercer congrés de la Federació Nacional d'Agricultors d'Espanya (FNA). Hi assisteixen 31 delegats que representen a societats camperoles de 64 localitats.
1916
Valladolid. Es contitueix la Confederació Nacional Catòlico-Agrària. Establí la seu a Madrid.
1916
Pamplona. Congrés de constitució de Federació Nacional de Sindicats Catòlico-Lliures. Tingué una escassa activitat i es dissolgué el 1922.
1916, maig
Madrid. Del dia 18 al 24 se celebra el dotzè congrés de la UGT, que tè 76.304 afiliats (5642 de Catalunya), agrupats en 438 seccions. Són confirmats en els càrrecs de President, Vice-president i Secretari, Pablo Iglesias, Francisco Largo Caballero i Vicente Barrio, respectivament. Per primer cop a l’Estat, figura una dona en la direcció d'un sindicat. Virgínia González és elegida vocal del comitè de la UGT.
1916, novembre
Saragossa. La CNT i la UGT signen un pacte d'unitat d'acció.
1916, novembre
Vilanova i la Geltrú. Els dies 21 i 22 se celebra el quart congrés de la FNA. Un mini-congrés que reflectia la crisi que patia la FNA.
1916, desembre
Espanya. La CNT i la UGT convoquen una vaga general de 24 hores en protesta per l'encariment dels preus dels aliments.
1917, març
Rússia. Comença la revolució que tragué el dogal al proletariat rus i emmirallà el d'una bona part d'Europa.
1917, maig
Saragossa. Del 22 al 24 de maig se celebra el cinquè congrés de la FNA. Hi van participar delegats de 80 seccions i 13.882 federats.
1917, maig
Tortosa. Sota l'empenta del clergue Àngel Querol es constitueix la primera Federació Catòlico-Agrària de Catalunya, amb representants de 17 sindicats. Aquesta federació i les que s'anaren constituint naixien apadrinades per les seus episcopals i el suport dels grans propietaris rurals. A la federació de Tortosa li van seguir les de les diòcesis de Barcelona i Vic, i l'any 1918 es van constituir les federacions de Girona, Lleida, Seu d'Urgell i Tarragona. Però tot i què les organitzacions del sindicalisme catòli-agrari, a redós de les parròquies, s'estengueren per tot el Principat, els camperols li donaren l'esquena i no tingueren cap influència (localitats amb sindicats catòlico-agraris).
1917, agost
Espanya. Vaga General Revolucionària, promoguda per la CNT i la UGT. L’enfrontament dels treballadors amb l’exèrcit i la guàrdia civil costa 70 morts, 43 d’ells a Catalunya.
1917, novembre
Rússia. Bolxevics, amb el suport del poble, prenen el poder a Rússia.
1917, novembre
Madrid. La "Lliga Regionalista" de Francesc Cambó entra a formar part del Govern de l'Estat.
1918, gener
Barcelona. Vaga de les subsistències , també coneguda com el Rebombori del Pa. Durant diversos dies es van produir manifestacions promogudes per les dones, encapçalades per Amàlia Alegre, contra el augments de preus dels productes bàsics. Les dones que van presentar les seves exigències al governador civil, assaltaren comerços, fleques i carboneries.
1918 , juny
Barcelona. Els dies 28, 29, 30 de juny i 1 de juliol, se celebra el Congrés de Sants. És sens dubte la més important assemblea que realitzà la CRTC, tant pel nombre d'assistents com pel continguts de les seves resolucions i pels efectes d'expansió de l'anarcosindicalisme per tot l'Estat. Hi van participar 155 delegats en nom de 137 sindicats, 11 Federacions Locals, el Consell Local de Manlleu, La Federació Nacional d'Assaonadors i la Federació Regional de Metal.lúrgics, que representaven en total a 74.219 afiliats. Per aclamació fou elegit secretari general Salvador Seguí.
1918, setembre/octubre
Madrid. Del dia 30 de setembre al 10 d'octubre se celebra el tretzè congrés de la UGT. Hi van assistir 108 delegats representant 65.563 afiliats. La UGT es composava de 89.601 afiliats agrupats en 457 seccions. (Catalunya 2509 afiliats i 21 seccions).
1918, desembre
València. Del dia 25 al 27 se celebra el sisè i últim congrés de la Federació Nacional d’Agricultors d’Espanya (FNA), que va prendre l'acord d'adherir-se a la CNT. Hi van assistir 57 delegats que representaven les Federacions Comarcal de Barcelona, Cádiz i Valls, la Federació Provincial de Tarragona i 63 localitats.
1918, desembre
Barcelona. Conferència Nacional Anarquista, que recomana l'ingrés a la CNT.
1919, gener
Barcelona. Els dies 17 i 18 de gener l'autoritat militar engega una nova repressió sobre els dirigents de la CNT els detinguts són portats al vaixell "Pelayo" per deportar-los.
1919, febrer
Barcelona. Entre els mesos de febrer i març esclatà la Vaga de "la Canadenca" (l’empresa hidroelèctrica més important de Catalunya Riegos i Fuerzas del Ebro, S.A., filial de la Barcelona Traction, era coneguda com "La Canadenca"). La vaga que començà per solidaritat amb uns treballadors acomiadats, amb el suport i l’organització de la CNT i amb l'entossudiment de l'empresa a negociar, es convertí en una gran vaga general que durà 44 dies, reivindicant l’establiment per llei de la jornada màxima de treball de vuit hores. Va ser el moviment vaguístic pacífic, més important de la primera meitat de segle (el dia 3 d’abril un decret del Govern de l’Estat establí la jornada de vuit hores). Tot i l’èxit de la vaga per als obrers, després l'autoritat militar dirigí una gran repressió sobre el moviment obrer.
1919, març
Barcelona. El dia 19 se celebra el míting/assemblea de Les Arenes (per a la ratificació dels acords del comitè de la Vaga de la Canadenca).
1919, març
Moscou. Fundació de la III internacional (congressos celebrats)
1919, abril
Madrid. El dia 20 d'abril obre les portes el primer congrés de la nova Confederació Nacional de Sindicats Catòlics-Obrers. Hi van assistir 192 delegats. A Catalunya el Sindicalisme Catòlic continuà tenin molt poca incidència. (Programa mínim aprovat a Pamplona el novembre de 1918).
1919, juliol
Amsterdam. Del dia 25 al 29 se celebra la conferència prèvia per a la reconstrucció de la Federació Sindical Internacional (FIS). Hi va assistir Francisco Largo Caballero representant la UGT
1919, juliol
Barcelona. El dia 19 és assassinat el cenetista Pau Sabater, àlias "El Tero", president del Sindicat de Tintorers de Barcelona. La violència patrono-militar feia i faria estralls entre els sindicalistes.
1919, setembre
Barcelona. Atemptat mortal contra el comissari de policia, Manuel Bravo Portillo, assenyalat com l'organitzador de l'assassinat de Pau Sabater.
1919, octubre
Estat. Es publica la Llei de la jornada de vuit hores, pactada durant la Vaga de La Canadenca.
1919, octubre
Barcelona. Tot i l'ajut dels comandaments militar l'oligarquia empresarial no en té prou per ensorrar la CNT i la Confederació Patronal Espanyola a Catalunya imposa un locaut general. El Govern es queda amb els braços plegats i més 140.000 treballadors són condemnats al pacte de la gana (nota de l'organització patronal).
1919, octubre
Barcelona. Creació de la Unió de Sindicats Lliures. Organització formada sota el padrinatge de la Patronal. Serà l'executor de la guerra bruta de l'oligarquia patronal, amb connivència amb les autoritats militars de Catalunya.
1919, desembre
Madrid. Del dia 10 al 18, se celebra el segon congrés Confederal de la CNT (Congrés del Teatre de la Comèdia), presidit pel secretari general de la CNT Evelio Boal. Hi van assistir 437 delegats (128 de Catalunya), que representaven a 714.000 afiliats (427.000 de Catalunya). S’aprovà l’adhesió a la III Internacional i es declarà: la finalitat de la CNT és el Comunisme Llibertari.
1920, abril
Madrid. Una escissió del PSOE funda el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE). Entre els dissidents s’hi troba Antonio García Quejido, primer president de la UGT.
1920, maig
Sabadell. El dia 19 de maig se celebra la segona assemblea de Dependents de Catalunya promoguda pel CADCI. S’establiren les bases per a la constitució de la Federació de Dependents de Catalunya
1920, juny
Madrid. A partir del dia 26 de juny se celebra el 14è congrés de la UGT. Hi van assistir prop de 200 delegats que representen 133.000 afiliats. La UGT es composava de 211.342 afiliats agrupats en 1.078 seccions (Catalunya 5197 afiliats i 36 seccions). El congrés rebutja adherir-se a la Tercera Internacional i decideix adherir-se a la Internacional Sindical d’Amsterdam (Comitè de la UGT).
1920, juliol
Moscou. Segon Congrés de la III Internacional, hi assisteix Ángel Pestaña representant la CNT.
1920, juliol
La Haia. Del dia 15 al 19 es constitueix la Confederació Internacional de Sindicats Cristians (CISC).
Hi assisteixen 98 delegats d'Alemanya, Aústria, Bèlgica, Espanya, França, Holanda, Hongria, Itàlia, Suïssa i Txecoslovàquia.
1920, setembre
Espanya. Davant de la política repressiva del govern i la guerra bruta de la Patronal, la CNT i la UGT signen un pacte d'aliança. No tindrà efectes pràctics, perquè dos mesos després la UGT no secunda la vaga general decretada a Catalunya, per les deportacions de dirigents de la CNT i l'assassinat de Francesc Layret.
1920, novembre
Barcelona. Seguint en la seva política de repressió del moviment obrer, el general Martínez Anido governador de Barcelona, prohibeix la CRTC i deporta al castell de la Mola de Maó els principals dirigents obrers.
1920, novembre
Barcelona. Per les seves denúncies a les Corts i pel suport i defensa dels anarcosindicalistes, el dia 30 és assassinat en Francesc Layret, advocat defensor dels obrers de Catalunya. L'espiral de violència, de la mà del tàndem Martínez Anido/Arlegui, emprenia volada (El comandant Bartolomé Roselló va exposar a Martínez Anido "... consiste en proteger al Libre y contestar a los atentados con las mismas armas y que se creia a Layret el alma del sindicalismo. Se perpetró el atentado de éste y otros coincidiendo con la deportación a La Mola").
1920, novembre
Barcelona. La CNT declara vaga general, per l'assassinat de Francesc Layret i per les deportacions dels dirigents obrers. Serà un fracàs.
1921, gener
Barcelona. El dia 16 s'obren les sessions del congrés de constitució de la Federació de Dependents de Catalunya. La Federació, sota l'empenta del CADCI, defensarà un sindicalisme de caire reformista. En fou elegit president Francesc Xavier Casals.
1921, gener
Barcelona. Primeres constatacions de la denominada "Llei de fugues". El dia 20 quatre obrers que eren portats per la policia a la presó són tirotejats per la mateixa policia, amb l'excusa que volien escarpar-se. El resultat tres morts i un ferit greu (nota de la policia). Durant l'any 1921 Catalunya va patir 128 atemptats contra obrers, amb 69 morts i 59 ferits (relació del sindicalistes morts o ferits en atemptats durant el període 1919-23).
1921, març
Madrid. Atemptat mortal contra el cap del govern Eduardo Dato. Pere Mateu, un dels tres anarcosindicalistes que participaren en l'atemptat declarà: "jo no he disparat contra Dato, sinó contra l'autor de la llei de fugues".
1921, abril
Lleida. Ple de Regionals de la CNT. Hilari Arlandis, Joaquim Maurín, Jesús Ibáñez i Andreu Nin són nomenats delegats per assistir a la constitució de la Internacional Sindical Roja (ISR).
1921, abril
Madrid. Es constitueix el Partit Comunista d'Espanya (PCE), format per dues escissions del PSOE, el Partit Comunista Obrer Espanyol i el Partit Comunista Espanyol.
1921, juliol
Moscou. El dia 3 s'obren les sessions del primer congrés de la Internacional Sindical Roja (ISR). Hi assisteixen Víctor Colomer, Hilari Arlandis, Joaquim Maurín, Jesús Ibáñez i Andreu Nin, representant la CNT.
1921, juliol
Espanya. Es publica una Llei de Retir Obrer obligatori de vellesa.
1921
Constitució de la Unió de Rabassaires i altres cultivadors del Camp de Catalunya (UR), arribarà a ser el sindicat majoritari del camp català. En l'assemblea constituent de finals de 1921 va ser elegit president Francesc Riera.
1922, gener
Espanya. Es publica una nova Llei d'accidents de Treball, que venia a actualitzar, la mai complida, de l'any 1900.
1922, 4-5 d'abril.
Barcelona. Amb l'empenta del Sitgetà Joan Durán Ferret, es constitueix la Federació Regional Catalana de la UGT. Joaquim Escofet Cussó en serà el primer president i Ramon Palomas Tudó el secretari general. (relació de dirigents de la FRC de la UGT). La FRC tenia 3.427 afiliats en 45 sindicats.
1922, juny
Saragossa. Els dies 11 i 12 de juny se celebra una Conferència de la CNT. Després d'un informe d'Ángel Pestaña i d'una proposició signada pel mateix Ángel Pestaña i Salvador Seguí, la CNT retira l'adhesió a la 3a. Internacional i decideix adherir-se a la Primera Internacional, la refundació de la qual s'estava gestionant a Berlín.
1922, juny
Innsbruk. Del 21 al 23, se celebra el segons congrés de la CISC, amb assistència de 163 delegats de 12 estats europeus.
1922, juliol
Espanya. Es publica una Llei de Subsidi a la Maternitat.
1922, juliol
Blanes. Els dies 8-9 i 10 de juliol se celebra una conferència de la CRTC, en la que hi participen representants de tot Catalunya (assistents).
1922, octubre
Itàlia. Mussolini pren el poder,
1922, novembre
Madrid. El dia 18 obre les portes el XV congrés de la UGT. Hi assisteixen 119 delegats que representen prop de 120.000 afiliats. A la primera jornada, després d’una monumental trifulca va resultar mor d’un tret el militant de la UGT Manuel González Portillo. Tot seguit van ser expulsats els sindicats representats per delegats comunistes, que representaven prop de 15.000 afiliats. La UGT es composava de 208.170 afiliats agrupats en 1198 seccions. Al Principat hi havia 3427 afiliats i 45 seccions.
1922, desembre
Berlín. Del 25 de desembre al 2 de gener de 1923, se celebra el congrés constituent de refundació de l'Associació Internacional del Treball (AIT). Representant la CNT hi participen Avelino González i Galo Díez Fernández.
1923, gener
Barcelona. El dia 15 obre les portes el primer congrés de la Unió de Rabassaires. Hi són representats prop de 15.000 pagesos.
1923, març
Barcelona. El dia 10 és assassinat Salvador Seguí (secretari general de la CNT). Els elements reaccionaris escapçaven la part moderada del moviment obrer. També fou mort a trets en el mateix atemptat el cenetista Francesc Comas.
1923, maig
Hamburg. Del dia 21 al 25 se celebra el congrés d'unificació de les dues Internacionals Socialistes, sota l'antic nom d'Internacional Obrera Socialista. Representant el PSOE hi va assistir Andrés Saborit.
1923(maig - juny)
Barcelona. Vaga general del transport. Pel seu abast i seguiment és el moviment vaguístic més important després de la Vaga de La Canadenca.
1923, juliol
Barcelona. Fundació de la Unió Socialista de Catalunya (USC).
1923, setembre
Barcelona. Cop d'estat del general Primo de Rivera. El rei l’accepta i el nomena Cap del Govern, establint-se una reial dictadura militar.
1923, 30-31 de desembre i 1 de gener de 1924.
Pamplona. Assemblea de constitució de la Confederación de Sindicatos Libres de España (unió dels pocs sindicats Catòlico-Lliures existents amb els anomenats Lliures, al davant dels quals estaven els Lliures de Barcelona i, al darrera del projecte, el frare dominic José Gafo. Hi van assistir 64 delegacions de 144 sindicats d'Aragó, Catalunya, Castella, Guipúscoa, Navarra i País Valencià. Aprofitant la dictadura del general Primo de Rivera els Sindicats Lliures s'estengueren pel nord de l'Estat, ocupant Comitès Paritaris i posant vocals als Consells de les Diputacions.
1924, gener
Moscou. Mor Vladimir Ll'jic Lenin (Simbirsk, 1870 -Moscou, 1924)
1924, maig
Granollers. La CNT celebra una assemblea de delegats, poc abans de ser prohibida per la dictadura.
1924
Sabadell. La CNT fa un Ple de Regionals clandestinament.
1924, novembre
Catalunya. Joaquim Maurín i el grup "La Batalla" ingressen al PCE.
1925, juny
Espanya. Nova llei del descans dominical.
1925, desembre
Madrid. Mor Pablo Iglesias, president de la UGT i del PSOE.
1926
Espanya. Es publica una Llei de Treball a domicili.
1926, novembre
Espanya. Es publica la Llei de creació de Comitès Paritaris.
1927, juliol
València. Els dies 25 i 26 de juliol, en una assemblea clandestina, es funda la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
1927, agost
Massachusetts. El dia 23 són executats els anarquistes Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti. Anys després el govern dels EE.UU. proclamarà la seva innocència.
1927, octubre
Madrid. El dia 6 d’octubre se celebra un congrés extraordinari de la UGT, amb un únic punt en l’ordre del dia: Els afiliats de la UGT han d’acceptar llocs en l’Assemblea Nacional ? (creada pel dictador Primo de Rivera). El congrés va votar no ha lugar a que s’acceptin llocs en l’Assemblea.
1928, gener
Barcelona. Es crea el Partit Comunista Català (PCC).
1928, setembre
Madrid. Del dia 10 al 15 se celebra el XVI congrés de la UGT. Hi assisteixen 591 delegats que representen 141.310 federats, enquadrats en 683 seccions. La UGT té 210.567 afiliats en 1342 seccions (Catalunya 5886 afiliats i 58 seccions).
1930, gener
Madrid. Dimissió del dictador Primo de Rivera. El substitueix el general Berenguer que restablirà les llibertats d’associació i premsa.
1930, abril
Blanes. Se celebra un Ple de delegats de la CNT, encara en la clandestinitat
1930, agost
Barcelona. Reapareix el periòdic "Solidaritad Obrera"
1930, novembre
Barcelona. Se celebra un nou Ple de delegats de la CNT.
1931
Barcelona. Constitució de l’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
1931, març
Terrassa. Congrés de fusió del Partit comunista Català i de la Federació comunista Catalano-Balear, constituint-se el Bloc Obrer i Camperol (BOC) (comitè executiu)
1931, abril
Madrid. Després del triomf electoral dels partits republicans a les principals ciutats de l’Estat es proclama la Segona República.
1931, abril
Barcelona. El dia 14 en Francesc Macià proclama la República Catalana, (discurs) que tres dies més tard esdevindrà la Generalitat de Catalunya.

1931, maig
Madrid. El dirigent de la UGT i del PSOE, Francisco Largo Caballero és nomenat ministre de Treball. Creació dels Jurats Mixtos de Treball i arbitratge obligatori.
1931, maig-juny
Barcelona. Els dies 31 de maig i 1 de juny se celebra una Conferència Regional de Sindicats de la CNT, Hi assisteixen 175 delegats que representaven prop de 250.000 federats de 46 localitats.
1931, juny
Madrid. Del dia 10 al 16 se celebra el 3er Congrés confederal de la CNT. Hi assisteixen 418 delegats que representen a 535.565 afiliats (296.000 de Catalunya). El seguidors de Joan Peiró i Ángel Pestaña s'enfronten amb els faistes (Durruti, Ascaso, Sanz, etc.)
1931, juny
Madrid. Del 16 al 21 se celebra el IV congrés de l'AIT. Són elegits per formar del comitè executiu de l'AIT, els cenetistes Avelino González, Nicasió Álvarez Sotomayor i Eusebi Carbó.
1931, agost
Barcelona. Els dies 2, 3 i 4 se celebra un Ple de Sindicats de la CRTC hi assisteixen 208 delegats que representen 116 sindicats i 307.449 federats.
1931, agost
Barcelona. Trenta destacats dirigents anarcosindicalistes de la CNT expressen públicament les divergències amb els anarquistes de la FAI en un manifest, que es coneixerà com el Manifest Trentista.
1931, desembre
Barcelona. Vuitè congrés de la FRC de la UGT. S'elegeix president Antonio Olarte Hervia i secretari general Josep Vila Cuenca. La UGT a Catalunya té 17.065 afiliats i 102 sindicats.
1931, desembre
Espanya. Promulgació de la Constitució Republicana. Les dones conquereixen el dret al sufragi.
1932, gener
Alt Llobregat. Insurrecció anarquista amb la proclamació del Comunisme Llibertari. Dirigents sindicalistes i anarquistes són deportats a Guinea.
1932, abril
Sabadell. El dia 24 s'obren les sessions d'un nou Ple Regional de Sindicats de la CRTC. Hi assisteixen 187 delegats en representació de 223.732 afiliats. Són expulsades les federacions locals de Lleida, Girona i Tarragona, per haver fet propaganda a favor del BOC. La federació local de Sabadell denuncia la intromissió de la FAI en els afers de la CNT i la irregularitat en la votació del nou secretari general, i en senyal de protesta abandonà el Ple. L'escissió de la CNT es veia venir.
1932, maig
Banyoles. Els dies 15 i 16 es constitueix el sindicat de pagesos Acció Social Agrària de les Terres Gironines. Hi van assistir delegats de 150 poblacions i s'elegí una junta directiva presidida per Joaquim Bec de Vilajuïga.
1932, juny
Tarragona. Les Federacions locals de sindicats exclosos de la CNT (Lleida, Girona i Tarragona) celebren un congrés. Hi assisteixen delegats de 28 sindicats que representen uns 10.000 afiliats. La escissió de la CNT només havia acabat de començar.
1932, setembre
Espanya. El general colpista José Sanjurjo fa un pronunciament insurreccional contra els Estatuts d’Autonomia.
1932, setembre
Barcelona. Assemblea de la Unió Rabassaires. Hi són representats més de 21.500 afiliats.
1932, setembre
Barcelona. Fundació de la Unió Democràtica de Catalunya.
1932, setembre
Barcelona. El Comitè de la CRTC fa pública l'expulsió de la Federació Local de Sabadell. La CNT a Catalunya i al País Valencià es partia en dos.
1932, setembre
Vilafranca del Penedès. Del dia 8 a l'11 se celebra el congrés de constitució de la Federació Regional de Camperols de Catalunya de la CNT. Els delegats assistents representaven prop de 25.000 pagesos. El congrés aprova un dictamen que deia: "podran partànyer al sindicat jornalers, aparcers, rabassaires, arrendataris, mossos, petits propietaris que visquin del seu treball i també aquells que només tinguin un jornaler". La Federació aconseguiria una gran implantació al camp català, tot i que també l'afectà l'escissió dels Trentistes. El Comitè fixà la seu a Valls.
1932, octubre.
Madrid. Del dia 14 al 22 se celebra el 17è congrés de la UGT. Hi van participar 1.534 delegats en representació de 486.394 afiliats i 2.271 seccions. Manuel Cordero en el discurs d’obertura del congrés va dir que la UGT tenia més d’un milió d’afiliats.
Pel que fa al nombre de delegats assistents, volen citar el resultat d’una votació sobre un punt concret de la Gestió de la Comissió Executiva (en la cinquena sessió). El resultat va ser: 581 delegats a favor i 42 en contra.
Va ser reelegit president de la nova Comissió Executiva en Julián Besteiro.
1932, octubre
Catalunya. El CADCI dóna suports a una escissió d’ERC formant-se el Partit Català Proletari.
1932, desembre
Sabadell. Dirigents sindicals expulsats de la CNT, amb Ángel Pestaña al davant, organitzen la Federació Sindicalista Llibertària, que publicarà el periòdic "Sindicalismo".
1933, gener
Catalunya/Estat. El dia 8 esclata una revolta anarquista generalitzada, dirigida per la FAI. Les manifestacions són durament reprimides a Barcelona i a d’altres ciutats i es seguida d’una duríssima repressió. Especialment brutal i sagnant és la intervenció de la guardia Civil al poble de Casas Viejas (Andalusia).
1933, gener
Manresa. Davant dels fets del dia 8, diversos sindicats de la CNT(encapçalats pel sindicat de la metal.lúrgica de Manresa) fan públic un Manifest denunciant la tàctica de la FAI per arrossegar la CNT cap a moviments insurreccionalistes, i explicant que l'objectiu del manifest era reconquerir la independència de la CNT. Se'l coneixerà com el Manifest del Sindicats d'Oposició.
1933, febrer
Barcelona. El dia 14 es comença a publicar el setmanari "Sindicalismo" Òrgan de la Federació Sindicalista Llibertària.
1933, març
Barcelona. Del 5 al 12 de març se celebra un nou Ple de Sindicats de la CRTC. Hi assisteixen 269 delegats representant a 228 sindicat i més de 198.000 federats. El Ple ratifica la decissió del Comitè de la CRTC del setembre de 1932, i expulsa la Federació de Sindicats de Sabadell, amb el vots en contra dels Sindicats d'Oposició. Es consumava l'escissió de la CRTC.
1933, març
Lleida. Congrés de constitució de la Unió Provincial Agrària, Federació de sindicats pagesos promoguda pel BLOC.
1933, juny
Barcelona. El dia 4 se celebra el primer Ple dels Sindicats d’Oposició a la CNT. Hi van assistir 53 delegats en representació de 26.000 afiliats
1933, juliol
Girona. Constitució de la Unió de Treballadors del Camp, promoguda per la U.S de C.
1933, novembre
Barcelona. Vaga dels treballadors mercantils. Es considera la primera vaga general dels treballadors del comerç (comerç a l'engròs, al detall i alimentació) i de l’administració. Es va declarar el dia 13 i es va mantenir fins el dia 17, en que es va acceptar un laude del conseller de Treball de la Generalitat, Martí Barrera, amb importants millores per als treballadors.
1933, desembre
Barcelona. Manifest públic per a la constitució de l’Aliança Obrera, promoguda pel BOC i signada entre d’altres per la UGT, la Unió de Rabassaires, la USC i els Sindicats d’Oposició (manifest i signants)
1933, desembre
Barcelona. Mor el President de la Generalitat Francesc Macià.
1934, febrer
Alemanya. Hitler disposa la supressió dels Sindicats.
1934, abril
Barcelona. El dirigent anarcosindicalista Ángel Pestaña, expulsat de la CNT, funda el Partit Sindicalista.
1934, abril
Catalunya. Aprovació de la Llei de Contractes de Conreu. Serà anul.lada pel Tribunal Constitucional.
1934, maig-juny
Igualada. Vaga general de la indústria tèxtil
1934, octubre
Espanya. Vaga General revolucionària contra l’entrada de l’anti-republicana CEDA, de Gil Robles, en el govern de Lerroux.
1934, octubre
Catalunya. El dia sis el president Companys proclama la República Catalana. La revolta s’estén a tot Catalunya, l’exèrcit ataca el Palau de la Generalitat i altres llocs i ciutats. El Govern de la Generalitat és vençut i són empresonats molts polítics i sindicalistes. En els enfrontaments armats mor Jaume Compte del Partit Català Proletari, defensant el local del CADCI.
1934
Barcelona. Fundació de la Unió de Treballadors Cristians de Catalunya.
1934
Saragossa. La jerarquia eclesiàstica organitza la Setmana Social per a dirigents dels Sindicats Catòlics. La ponència bàsica va ser dirigida per Alberto Martín Artajo, que anys més tard seria ministre de la dictadura del general Franco.
1935, maig
Saragossa. Ple de Regionals de la CNT. Es discuteix la possibilitat de la reunificació amb els Sindicats d'Oposició.
1935, setembre
Barcelona. Fundació del POUM, per la fusió del Bloc Obrer i Camperol i l'Esquerra Comunista.
1935, 19-22 de desembre.
Madrid. Es constitueix la Confederación Española de Sindicatos Obreros (CESO), que unia el sindicalisme catòlic i el nomenat sindicalisme professional. Hi van assistir delegats de la Confederació Nacional de Sindicats Catòlics, de Sindicats Catòlics no adscrits a la Confederació Nacional, delegats dels Sindicats Lliures, de la Falange Española i de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS). Van ser-hi representats 1058 sindicats, amb prop de 276.400 federats. Àngel Salvador en serà el secretari general.
1936, febrer
Catalunya/Estat. Triomf electoral del Front d’Esquerres en les eleccions generals.
1936, febrer
Catalunya. El president Companys torna a presidir la Generalitat de Catalunya.
1936, febrer
Espanya. La República posa en vigor la reforma agrària. Establiment de camperols a Extremadura, Castella i Andalusia.
1936, maig
Saragossa. El dia 1 comencen les sessions del tercer congrés confederal de la CNT. Hi assisteixen 649 delegats que representen a 559.229 federats de 988 sindicats. En aquestes xifres no estan incloses les dels Sindicats d'Oposició (expulsats el 1932-33), que hi participaven amb veu però sense vot.
1936, maig
Barcelona. Impulsat pel POUM es constitueix la Federació Obrera d’Unitat Sindical (FOUS). Hi participen delegats de 150 sindicats que representen uns 50.000 federats. Andreu Nin en serà elegit secretari general.
1936, maig
Barcelona. Segon congrés de la Unió de Rabassaires, amb assistència de 250 delegats que representaven 250 seccions i uns 25.000 afiliats.
1936, juny
França. Vaga general. Acord negociat amb León Blum aconseguint-se la setmana de quaranta hores.
1936, juliol
Espanya. Els generals colpistes Emilio Mola, Francisco Franco, José Sanjurjo i Gonzalo Queipo del Llano se subleven contra la República. Cal veure les directrius del general Mola, per conéixer les intencions que portaven: " és necesario propagar una atmósfera de terror. Hemos de crear una impresión de dominación. Qualquiera que sea abiertamente o secretamente defensor del Frente Popular ha de ser fusilado".
1936, 19 de juliol
Catalunya. La CNT declara la vaga general, i a Barcelona dirigeix l’assalt a les casernes sublevades, reclamant el subministrament d’armes per als militants obrers. En l'assalt a la caserna de les Drassanes cau mort Francisco Ascaso, un dels dirigents emblemàtics de la CNT. La sublevació fou vençuda a Catalunya. Hem llegit, citant al reusenc Joan García Oliver, que el President Companys es va posar a disposició de la CNT i de la FAI. El que no és qüestionable, és que l'actitud dels dirigents de la CNT fou determinant per sufocar la sublevació a Barcelona.
1936, juliol
Barcelona. Es constitueix el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), que s’adhereix a la Tercera Internacional.
1936, juliol
Catalunya. La força de la CNT imposa el Comitè de Milícies Antifeixistes amb representants de la UGT, de la CNT-FAI i de la Unió de Rabassaires, veritable contrapoder del govern de la Generalitat i per extensió dels governs locals.

1936, agost
Barcelona. El dia 6 se celebra una assemblea extraordinària del CADCI. Representants de 23.000 afiliats decideixen, per aclamació, ingressar a la UGT.
1936, agost
Espanya. Decret de sindicació obligatòria.
1936, agost
Barcelona. La CNT, la UGT, el PSUC i la FAI signen un acord per a la constitució d'un Comitè d'enllaç.
1936, agost
Londres. Els governs d’Anglaterra i França, constitueixen un comitè de No-intervenció, per no ajudar al govern democràtic de la República (Pilat també es va rentar les mans). Mentre els sublevats reben l’ajut de grups financers estatals i internacionals, de Hitler i del govern Italià.
1936, setembre
Barcelona. Convocat per Comitè de la CRTC se celebra un Congrés Regional de Camperols de Catalunya. Hi assisteixen prop de 400 delegats que representen 147 Sindicats, les Agrupacions Obreres de Capçanes i de Vic, la CNT de Benissant, la Cultural Obrera de la Granadella, la Federació Comarcal de Figueres, la Federació Local de Tortosa, i la secció de Pagesos de Sants (relació d'assistents).
1936, setembre
Barcelona. Els dies 9 i 10 de setembre es constitueix la Federació Catalana de Treballadors de la Terra (UGT), amb 27 seccions i 7000 afiliats. El mataroní Pere Calvet n’és elegit secretari general.
1936, setembre
Catalunya. Dirigents de la CNT-FAI entren en el govern de la Generalitat.
1936, novembre
Espanya. Dirigents de la CNT-FAI entren en el govern de la República (entre ells Frederica Montseny).
1937, gener
Barcelona. Del 23 al 27 de gener se celebra el primer Congrés de la FCTT (UGT), constatant-se un augment espectacular de l’afiliació (73.000 afiliats distribuits en 543 poblacions). Pere Calvet és reelegit secretari general.
1937, maig
Barcelona. Provocat per l’ocupació de l’edifici de la telefònica de Barcelona, aflora un conflicte larvat i es produeix un xoc armat entre el POUM i la CNT-FAI d'una banda, i el PSUC, l'Esquerra Republicana i el Govern de la Generalitat l'altra.
1937, juny
Espanya. Seguint recomanacions de Moscou el POUM és declarat il.legal.
1937, juliol
Madrid. Andreu Nin és segrestat i assassinat per agents estalinistes, dirigits pel comandant rus Alexander Orlov.
1939, gener
Barcelona. Tropes Franquistes ocupen Barcelona.

1939, abril
Espanya. Franco dóna per acabada una guerra, que ell va fer durar vint anys més, durant els quals va ordenar matar més de 30.000 persones. I no s'ha d'oblidar que si per l'exèrcit invasor ser català era un delicte; ser català i militant d'un sindicat eren dos delictes. En aquest context, l'oligarquia catalana, llevat d'honrosíssimes excepcions, col•laborà amb la dictadura denunciant els dirigents del moviment obrer, per portar-los a la presó o davant dels escamots d'execució (carta de denúncia). (Relació de militants de la CNT, de la UGT i de la Unió de Rabassaires, afusellats pels franquistes).
per anar a la primera part
Per anar a la pàgina d'inici