Diego Guerrero (Diciembre de 2004)

PREPAREM UNA TROBADA SOCIAL DE LES LLUITES CONTRA LA PRECARIETAT

La Xarxa Solidària contra els Tancaments i la Precarietat va néixer el passat febrer per unir forces amb la finalitat d'impulsar la solidaritat i la resposta unitària contra els tancaments d'empresa anunciats per diferents multinacionals (Philips, Samsung…).
No estàvem d'acord amb la política que portaven a terme els dos grans sindicats, que aïllaven les plantilles i invitaven a acceptar els tancaments sense lluitar, limitant-se a negociar les indemnitzacions. També ens oposàvem a la política del Tripartit, que avalava les deslocalitzacions, autoritzava els tancaments i permetia a la patronal de les multinacionals fer xantatge en els convenis amb amenaces de deslocalització.
Per aquestes raons, un ampli grup de gent, format per sindicats, membres de comitès d'empresa i de seccions sindicals, col•lectius socials i organitzacions polítiques, vam crear la Xarxa, amb un criteri unitari, assemblari i de classe. Amb aquest mateix criteri s'està estenent l'exemple a llocs com el Prat, Igualada-Anoia, Sabadell, Tarragona, Girona.

LA PRECARIETAT CONVERTIDA EN PAUTA SOCIAL

A la Xarxa hem lluitat contra els tancaments d'empreses i el xantatge patronal, contra algunes de les més freqüents expressions de la precarietat: els acomiadaments, els contractes temporals, els baixos salaris, la doble escala salarial o la flexibilitat a la carta. Però la precarietat afecta de ple el treball i travessa tota la nostra existència.
En el capitalisme, els avanços tecnològics i la creació de riquesa no condueixen a la reducció de la jornada, a una ocupació estable i digna o a una millora general de les condicions de vida. Porten, per contra, a substituir ocupació fixa per precària, a la deterioració general de les condicions de vida i a la ruïna de la immensa majoria de la humanitat.
Definim el treball com qualsevol tasca necessària per la producció i reproducció social. Entenem com treball socialment necessari, totes les tasques d’atenció, amb independència que siguin remunerades o no, al mateix temps que exigim la seva remuneració i distribució entre els sexes.
Amb el neoliberalisme, hem entrat en una societat on la majoria vivim condemnats a la precarietat:

* Si no t'apropes al salari mitjà (net) de 1.285 euros/mes; si guanyes menys que els teus companys i companyes per la mateixa feina o t'apliquen una doble escala salarial: Vius en precari.

* Si el teu contracte és temporal i sense drets; si utilitzen la por a no renovar-te'l demà; si treballes de «becari» o “becària”; si ets un autònom que depèn d'uns altres que cada dia et donen i t'organitzen la feina; si treballes per a una ETT o per a una subcontracta que depèn d'una altra contracta i, si ells no volen, no et donen feina: Vius en precari.

* Si ets una persona jubilada, sobretot dona, i no arribes als 900 euros al mes i estàs en l'avantsala de la pobresa: Vius en precari. I si, a més, un especulador sense escrúpols et fa «mobbing immobiliari»: Vius encara més en precari.

* Si no pots disposar del teu temps; si la feina no et deixa temps lliure; si els torns, els mals horaris i els desplaçaments no et deixen tenir vida personal, familiar o social: Vius en precari.

* Si ets discriminat pel teu origen o religió, sofreixes discriminació i inseguretat en la feina i has de suportar comentaris racistes: Vius en precari. Si, a més, et neguen els papers i et condemnen a la semiesclavitud de la feina irregular: Vius encara més en precari.

* Si pateixes violència sexual a la feina; si ets discriminada en raó del teu sexe en forma de baixos salaris, manca de promoció laboral, contractes precaris perquè “conciliïs la teva vida familiar”, si en els plans de prevenció no tenen en compte les diferències biològiques, si has de tolerar comentaris o actituds masclistes: Vius en precari.

* Si no pots expressar-te sindicalment en la teva feina sense por de represàlies: Vius en precari.
* Si no t'arriba per a un habitatge digne en lloguer o compra, o aquest representa més d'un 30 % dels teus ingressos nets; si no pots tenir projecte de vida propi i has d'allargar l'estada amb els teus pares: Vius en precari.

* Si estàs en atur i no trobes una ocupació digna i estable en la teva professió; si t'entretenen amb cursos i cursos de formació, però no et donen ingressos per tenir llibertat econòmica: Vius encara més en precari.

* Si pots tenir un accident laboral, físic o per seqüeles de l'estrès, perquè en el teu sector o empresa són habituals i no coneixes els plans de prevenció de riscos perquè ningú no et va impartir el curs obligatori: Vius en precari.

* I encara que et creguis fix i amb drets, com se sentien els treballadors de Sintel, demà poden vendre, tancar o deslocalitzar la teva empresa i ser arrossegat per l'«efecte Iguazú» (globalització capitalista). Els tancaments i les deslocalitzacions d'aquests mesos ho han posat ben bé de manifest: Lear, Valeo, Samsung, Philips, Panasonic, ara Levis, etc.
ELS PLANS EUROPEUS: GENERALITZAR LA PRECARIETAT

Però l'Europa del Capital no es conforma amb l'actual grau de precarietat. Volen anar bastant més lluny. Per això, la Unió Europea està decidida, aprofitant l'«ampliació» cap a l'Est, a desmantellar en els pròxims anys les principals conquestes socials i laborals que persisteixen i que van ser arrencades en moltes dècades de lluita.

El vicepresident del Banc de Santander, Sáenz (2.000 milions de pessetes de «sou» anual, sense comptar les despeses pagades), ho ha deixat ben clar: «L'Estat del Benestar cal desmuntar-lo i no tenim massa temps, no tenim quinze anys (…) No és possible pensar que l'Estat del Benestar europeu pugui continuar, molt menys després de l'entrada dels deu nous membres en la UE.»

Tots els governs de la UE, tant socialdemòcrates com de dretes, han aprovat una Constitució que converteix el neoliberalisme en llei suprema i legitima una estructura burocràtica i política al servei de les multinacionals i els grans governs de la UE. L'aprovació d'aquesta Constitució és part integrant dels plans precaritzadors. Uns plans que, com en el cas dels Astilleros Izar, o del buidament del camp, es justifiquen «en nom d'Europa».

EL GOVERN ZAPATERO, EL TRIPARTIT I ELS SINDICATS MAJORITARIS

Entre els governs europeus més agressius contra les conquestes socials de la classe treballadora es troben governs socialdemòcrates com el de Schröder, o el de Blair, que comparteixen ideologia amb Zapatero i que no tenen res a envejar a Berlusconi o a Chirac.
No esperem del Govern Zapatero ni del Tripartit català cap impuls seriós per frenar la precarietat. Al contrari, estem veient com Maragall defensa les deslocalitzacions i com Zapatero i Montilla preparen tancaments i acomiadaments massius en les drassanes públiques. A més, una vegada celebrades les eleccions europees, el Govern Zapatero posa finalment en marxa el procés de reforma laboral (que sembla apuntar a igualar les condicions dels contractes indefinits amb les dels temporals) i, altra vegada, el de les pensions públiques, amb nova revisió del Pacte de Toledo. Sense comptar amb les noves privatitzacions previstes de Renfe, RTVE...

Fa temps que vam abandonar tota esperança que les direccions dels dos sindicats majoritaris puguin oferir una resistència digna de tal nom als plans de la patronal, del Govern o de la UE. En realitat, els dos grans sindicats es disposen a iniciar les negociacions amb el Govern i la patronal i a avalar amb la seva signatura les futures reformes, que no solucionaran el principal tema social d'aquest país, ni mobilitzaran per aconseguir-ho.

POSAR EN MARXA UN MOVIMENT CONTRA LA PRECARIETAT

Però davant aquesta realitat no s'hi val a caure en el pessimisme ni en l'escepticisme. Només es pot afirmar una rebel•lia radical davant un sistema tan brutal, irracional i injust; organitzar la resistència, recuperar els valors de la solidaritat entre treballadors i oprimits i deslegitimar una vegada i una altra la cultura de la precarietat.

És necessari posar en marxa un moviment general contra la precarietat. Un moviment que tingui per base una xarxa unitària de tots els sectors i col•lectius afectats. Un moviment que sigui capaç de sensibilitzar i mobilitzar la població. Un moviment que permeti visualitzar les precarietats, donant veu als que no tenen veu. Que augmenti la capacitat de donar respostes solidàries davant les agressions socials, que prengui iniciatives de mobilització que penetrin en la societat.

ORGANITZAR EN COMÚ UNA TROBADA SOCIAL DE LES LLUITES CONTRA LA PRECARIETAT

Des de la Xarxa hem pensat que, per facilitar que aquest moviment pugui funcionar, seria de la més gran utilitat organitzar una Trobada social de les lluites contra la precarietat. Un fòrum representatiu de la pluralitat de moviments i col•lectius afectats, que mobilitzi de manera sostinguda per modificar la principal xacra social. Que sigui punt de trobada per a intercanviar experiències de lluita, acordar manifestos unitaris i, sobretot, per a llançar iniciatives de mobilització unitàries. Només amb la lluita és possible.
Però, perquè una Trobada així pugui celebrar-se, és imprescindible que estigui organitzada o coordinada de manera unitària, oberta i assembleària entre tots els col•lectius afectats i que compti des del principi amb la participació dels i les activistes.
Així doncs, cridem els diferents moviments socials i col•lectius anticapitalistes a reunir-nos (contactar amb aquest email: Organitzacioxct@makuto.com) per discutir en comú com dur endavant aquesta iniciativa, consensuant entre tots les dates, formes i continguts d'aquesta lluita social, tan imprescindible per a la dignitat de les persones treballadores.
XARXA SOLIDÀRIA CONTRA ELS TANCAMENTS I LA PRECARIETAT
xarxa-contratancaments@moviments.net
PREPAREMOS UN ENCUENTRO SOCIAL DE LAS LUCHAS CONTRA LA PRECARIEDAD

La Xarxa Solidària contra els Tancaments i la Precarietat nació el pasado febrero para unir fuerzas para impulsar la solidaridad y la respuesta unida contra los cierres de empresa anunciados por diferentes multinacionales (Philips, Samsung…).

No estábamos de acuerdo con la política que llevaron a cabo los dos grandes sindicatos, que aislaban a las plantillas y llamaban a aceptar los cierres sin luchar, limitándose a negociar las indemnizaciones. También nos oponíamos a la política del Tripartito, que avalaba las deslocalizaciones, autorizaba los cierres y permitía a la patronal de las multinacionales chantajear en los convenios con amenazas de deslocalización.

Por estas razones, un amplio grupo de gente, formado por sindicatos, miembros de comités de empresa y de secciones sindicales, colectivos sociales y organizaciones políticas, creamos la Xarxa con un criterio unitario, asambleario y de clase. Con este mismo criterio se está extendiendo el ejemplo a lugares como El Prat, Igualada-Anoia, Sabadell, Tarragona, Girona.

LA PRECARIEDAD CONVERTIDA EN PAUTA SOCIAL

La Xarxa hemos luchado contra los cierres de empresas y el chantaje patronal, contra algunas de las más frecuentes expresiones de la precariedad: los despidos, los contratos temporales, los bajos salarios, la doble escala salarial o la flexibilidad a la carta. Pero la precariedad afecta de lleno al trabajo y atraviesa toda nuestra existencia.

Bajo el capitalismo, los avances tecnológicos y la creación de riqueza no conducen a la reducción de la jornada, a un empleo estable y digno o a una mejora general de las condiciones de vida. Llevan, por el contrario, a sustituir empleo fijo por precario, al deterioro general de las condiciones de vida y a la ruina de la inmensa mayoría de la humanidad.

Definimos el trabajo como cualquier tarea necesaria para la producción y reproducción social. Entendemos como trabajo socialmente necesario, todas las tareas de atención, con independencia de que sean remuneradas o no, al mismo tiempo que exigimos su remuneración y distribución entre los sexos.

Con el neoliberalismo, hemos entrado en una sociedad donde la mayoría vivimos condenados a la precariedad:
• Si no te acercas el salario medio (neto) de 1285 euros/mes; si ganas menos que tus compañeros y compañeras por el mismo trabajo o te aplican una doble escala salarial: Vives en Precario.
• Si tu contrato es temporal y sin derechos; si utilizan el miedo a no renovártelo mañana; si trabajas de “becario o becaria”; si eres un autónomo que depende de otros que cada día te dan y organizan el trabajo; si trabajas para una ETT o para una subcontrata que depende de otra contrata y si ellos no quieren, no te dan trabajo: Vives en Precario.
• Si eres una persona jubilada, sobre todo mujer, que no alcanzas los 900 euros al mes y estás en la antesala de la pobreza: Vives en Precario. Y si además un especulador sin escrúpulos te hace “mobbing inmobiliario”: Vives aún más en Precario.
• Si no puedes disponer de tu tiempo; si el trabajo no te deja tiempo libre; si los turnos, los malos horarios y los desplazamientos no te dejan tener vida personal, familiar o social: Vives en Precario.
• Si eres discriminado por tu origen, sufres discriminación e inseguridad en el trabajo y debes soportar comentarios racistas: Vives en Precario. Si, además, te niegan los papeles y te condenan a la semiesclavitud del trabajo irregular: Vives aún más en Precario.
• Si padeces violencia sexual; si eres discriminada en razón de tu sexo en forma de bajos salarios, falta de promoción laboral, contratos precarios para que compatibilices con tu vida familiar, si en los planes de prevención no tienen en cuenta diferencias biológicas, si debes tolerar actitudes o comentarios machistas: Vives en Precario. Si no puedes expresarte sindicalmente en tu trabajo sin temor a represalias: Vives en Precario.
• Si no te alcanza para una vivienda digna en alquiler o compra o ésta representa más de un 30% de tus ingresos netos; si no puedes tener proyecto de vida propia y has de alargar la estancia con tus padres: Vives en Precario.
• Si estás en paro y no encuentras un empleo digno y estable en tu profesión; si te entretienen con cursos y cursos de formación, pero no te dan ingresos para tener libertad económica: Vives aún más en Precario.
• Si puedes tener un accidente laboral, físico o por secuelas del estrés, porque en tu sector o empresa son habituales y no conoces los planes de prevención de riesgos porque nadie te impartió el curso obligatorio: Vives en Precario.
• Y aunque te creas fijo y con derechos, como se sentían los de Sintel, mañana pueden vender, cerrar o deslocalizar tu empresa y ser arrastrado por el “efecto Iguazú” (globalización capitalista). Los cierres y deslocalizaciones de estos meses lo han puesto bien de manifiesto: Lear, Valeo, Samsung, Philips, Panasonic…ahora Levis, etc.

LOS PLANES EUROPEOS: GENERALIZAR LA PRECARIEDAD
Pero la Europa del Capital no se conforma con el actual grado de precariedad. Quieren ir bastante más lejos. Por eso la Unión Europea está decidida, aprovechando la "ampliación" hacia el Este, a desmantelar en los próximos años las principales conquistas sociales y laborales que persisten y que fueron arrancadas en muchas décadas de lucha.
El vicepresidente del Banco Santander, Sáenz (2000 millones de pesetas de "sueldo" anual, sin contar los gastos pagados), lo ha dejado bien claro: “El Estado del Bienestar hay que desmontarlo y no tenemos demasiado tiempo, no tenemos quince años (…) No es posible pensar que el Estado del Bienestar europeo pueda continuar, mucho menos después de la entrada de los diez nuevos miembros en la UE”.
Todos los gobiernos de la UE, tanto socialdemócratas como de derechas, han aprobado una Constitución que convierte el neoliberalismo en ley suprema y legitima una estructura burocrática y política al servicio de las multinacionales y los grandes gobiernos de la UE. La aprobación de esta Constitución es parte integrante de los planes precarizadores. Unos planes que, como en el caso de los Astilleros Izar o del vaciamiento del campo, se justifican "en nombre de Europa".
EL GOBIERNO ZAPATERO, EL TRIPARTITO Y LOS SINDICATOS MAYORITARIOS
Entre los gobiernos europeos más agresivos contra las conquistas sociales de la clase trabajadora se encuentran gobiernos socialdemócratas como el de Schröder, o el de Blair, que comparten ideología con Zapatero y que no tienen nada que envidiar a Berlusconi o Chirac.
No esperamos del Gobierno Zapatero ni del Tripartito catalán impulso serio alguno para frenar la precariedad. Al contrario, estamos viendo cómo Maragall defiende las deslocalizaciones y cómo Zapatero y Montilla preparan cierres y despidos masivos en los Astilleros públicos. Además, una vez celebradas las elecciones europeas, el Gobierno Zapatero pone finalmente en marcha el proceso de reforma laboral (que parece apuntar a igualar las condiciones de los contratos indefinidos con los temporales) y, otra vez, el de las pensiones públicas con nueva revisión del Pacto de Toledo. Sin contar con las nuevas privatizaciones previstas de Renfe, RTVE...
Hace tiempo que abandonamos toda esperanza de que la dirección de los dos sindicatos mayoritarios pueda ofrecer una resistencia digna de tal nombre a los planes de la patronal, del Gobierno o de la UE. En realidad, los dos grandes sindicatos se disponen a iniciar las negociaciones con el Gobierno y la patronal, a avalar con su firma las futuras reformas que no van a solucionar el principal tema social de este país, ni van a movilizar para lograrlo.
PONER EN PIE UN MOVIMIENTO CONTRA LA PRECARIEDAD
Pero ante esta realidad no vale caer en el pesimismo ni en el escepticismo. Sólo cabe afirmar una rebeldía radical ante un sistema tan brutal, irracional e injusto; organizar la resistencia, recuperar los valores de la solidaridad entre trabajadores y oprimidos y deslegitimar una y otra vez la cultura de la precariedad.
Es necesario poner en pie un movimiento general contra la precariedad. Un movimiento cuya base sea una red unitaria de todos los sectores y colectivos afectados. Un movimiento que sea capaz de sensibilizar y movilizar a la población. Un movimiento que permita visualizar las precariedades, dando voz a los sin voz. Que aumente la capacidad de dar respuestas solidarias ante las agresiones sociales, que tome iniciativas de movilización que penetren en la sociedad.

ORGANIZAR EN COMÚN UN ENCUENTRO SOCIAL DE LAS LUCHAS CONTRA LA PRECARIEDAD

Des de la Xarxa hemos pensado que para facilitar que este movimiento eche a rodar, sería de la mayor utilidad organizar un Encuentro social de las luchas contra la precariedad. Un Foro representativo de la pluralidad de movimientos y colectivos afectados, que movilice de forma sostenida por modificar la principal lacra social. Que sea punto de encuentro para intercambiar experiencias de lucha, acordar manifiestos unitarios y, sobre todo, para lanzar iniciativas de movilización unitarias. Sólo con la lucha es posible.

Pero para que un Encuentro así pueda celebrarse es imprescindible que esté organizado o coordinado de forma unitaria abierta y asamblearia entre todos los colectivos afectados y que cuente desde el principio con la participación de l@s activistas.

Así pues, llamamos a los diferentes movimientos sociales y colectivos anticapitalistas a reunirnos (contactar con este email: Organitzacioxct@makuto.com) para discutir en común cómo llevar adelante esta iniciativa, consensuando entre todos las fechas, formas y contenidos de esta lucha social, tan imprescindible para la dignidad de las personas trabajadoras.

XARXA SOLIDÀRIA CONTRA ELS TANCAMENTS I LA PRECARIETAT
xarxa-contratancaments@moviments.net