A l’Estat espanyol, més del 50 per cent del immigrants no disposa de papers. Som la punta visible de l’iceberg de la precarització de la vida que afecta a tots per igual.

Per lluitar contra aquesta situació ens manifestaren als carrers, ens reconeguérem amb altres iguals, construírem una plataforma de lluita, escoltaren en Assemblea Popular les lluites dels altres, reclamarem diàleg directe amb l’administració, participarem de les cassolades les vespres de les eleccions, escoltarem de Zapatero promeses que ens afecten directament, ens entrevistarem amb la renovada Generalitat…Però aquesta continua tractant-nos com “un problema” i es retracta, juntament amb el govern central, de les promeses de campanya i de les declaracions a la premsa. Hem tocat a totes les portes. Davant el silenci i la negació dels nostres drets fonamentals, perquè la ciutadania es conquereix exercint-la:

RECOLZAREM ELS TANCAMENTS QUE ES DUGUN ENDEVANT.

L’Assemblea per la Regularització Sense Condicions reuneix a diverses comunitats d’immigrants, organitzacions i ciutadans. Té com eix la lluita por el ple accés als drets civils, econòmics, socials i polítics dels immigrants en el Estat espanyol. Per la igualtat de dret al treball, a l’habitatge, a la sanitat, a l’educació, al voto per a tots y totes.

DEMANEM:

-Un procés de regularització per a totes las persones que resideixen a Espanya.
-Que cap persona perdi els seus drets per la ineficiència de l’Administració.
-La anul•lació de las ordres de expulsió no executades i la fi de tota expulsió.
-La fi del setge policial.
-El tancament dels centres d’internament.
-La derogació de la llei d’estrangeria.
-Un canvi de política migratòria.

1- La regularització de totes les persones que resideixen actualment en territori espanyol.
A España hi ha prop d’un milió de persones irregulars, sense drets, desprotegides, en apartheid jurídic. És una situació humanament intolerable i inacceptable per un Estat que es diu democràtic. El nou govern del PSOE està parlant de una suposada i confusa regularització individual d’immigrants amb oferta de treball i ha descartat qualsevol procés de regularització extraordinari. La majoria d’immigrants no poden obtenir una oferta de treball. Les dones i els nens sofreixen una doble desigualtat. En conclusió: la via de la regularització amb oferta laboral no soluciona cap problema, es necessària una regularització general i sense condicions: nens; dones, discapacitats, explotats por las màfies en las profunditats de l’economia submergida….

2- La fi de la irregularitat sobrevinguda: persones “amb papers” que, per responsabilitat de l’Administració, es converteixen en “sense papers”.
La tardança en les tramitacions, las barrares burocràtiques i les despeses excessives inherents als tràmits deriven en la indocumentació; a condicions de vida traumàtiques, al sofriment i a la por. El departament de Estrangeria té més de 43.000 correus electrònics sense contestar y 53.000 sol•licituds de renovacions d’estança pendents de tramitar. Moltes persones han perdut ofertes de treball, no han pogut viatjar al estranger o han tingut problemes con la policia. Més de 20.000 persones han perdut ja els permisos de residència y treball o estan a punt de fer-ho, segons la pròpia Subdelegació del Govern de Barcelona. La xifra augmenta cada dia, perquè entren més sol•licituds de las que se resolen.

3- L’anul•lació de les ordres d’expulsió y la fi de l’expedició de tota ordre d’expulsió.
El Ministeri d’Interior obre expedients d’expulsió a persones detingudes arbitràriament pels carrers. Per llei, aquestes persones ja mai més podran ser regularitzades. El resultat és que mils de persones es queden desemparades al carrer sense poder accedir a un treball, llogar un habitatge..

4- La del setge policial.
El constant control, setge i detenció de la policia provoca la por quotidiana i la sensació de persecució contínua. A més es transmet una imatge pública de la immigració com fenomen lligat a la delinqüència y al terrorisme.

5- El tancament dels centres d’internament.
Els immigrants als qui se’ls obre un expedient d’expulsió, pel simple fet de no tenir papers, són reclosos en uns espais que no compleixen con unes mínimes garanties de dignitat. Molts d’aquests centres es troben a espais físics que foren construïdes com presons, ara amb una consideració jurídica diferent. La relatora especial de la ONU informà recentment que aquests centres estan sobreocupats i que allà els immigrants no disposen de protecció judicial o consular, ni de defensa jurídica adequada, ni d’intèrprets, ni d’informació sobre els procediments necessaris per regular la seva situació.

6- La derogació de la Llei d’Estrangeria.
La Llei d’Estrangeria institucionalitza la desigualtat i estableix un sistema de “castes” en greu apartheid jurídic: els nacionals i comunitaris, amb plenitud de drets, els extracomunitaris “regulars”, amb drets molt restringits, els “sense papers”, sense drets, que legalment no existeixen. La Llei d’Estrangeria considera als estrangers pura mercaderia: la seva “acollida” s’autoritza sobre la base de criteris exclusivament productius.
Això suposa la vulneració de principis fonamentals de los Drets Humans y Constitucionals: se fa distinció entre els seus titulars per raons de raça, origen y condició. No es estrany que més d’un centenar de col•lectius, entre ells alguns partits polítics hagin sol•licitat al Defensor del Poble que interposi un recurs d’inconstitucionalitat. Fins i tot ho va fer el Parlament basc.
La darrera reforma, pactada por PP y PSOE, es el reflex de com el poder polític entén el fenomen migratori i la causa de que prop d’un milió de persones siguin considerades “il•legals”

7-Un nou model de política migratòria.
Denunciem el model de política migratòria desenvolupat fins el present, restringida a una llei i a aplicar-la de la manera més dura possible, desatenent els restants camps: prestacions socials, condiciones laborals, integració, diàleg intercultural. Exigim que tota persona tingui gargaritzada la plenitud de drets (civils, polítics i socials) i deures en igualtat de condicions que els nacionals (inclòs el dret a vot). Que es reconegui el dret a immigrar, i que exercir-lo a Espanya deixi de suposar un trauma y un atemptat contra la dignitat de les persones. Reclamem l’abolició del racista Tractat de Schengen; llibertat de circulació i de residència per tots/es; el reconeixement de la ciutadania universal per tots/es; i el respecte a un autèntic dret d’asil en tots els països.

Davant d’aquesta desesperada situació aquesta Assemblea considera que totes les vies són vàlides
Inclosa la del TANCAMENT

ASAMBLEA PER LA REGULARIZACIÓ SENSE CONDICIONS
Barcelona, maig de 2004