Una constitució negativa pels treballadors/es,
fruit d’una correlació de forces. Hem d´anar mes lluny

¿Recordes el que deien quan es va celebrar el referèndum de l’otan?: “la vinculació militar es per estar a l’UE i aixi anirem cami d’igualar els drets socials en un futur a tota l´UE”. Ara ni parlen de l´otan ni dels drets a igualar.
Els anys han demostrat que no ha estat pas així, les diferencies entre rics i pobres han crescut. La despesa social continua ben allunyada de la mitjana europea. La definició ara és d’un imperialisme alternatiu als EEUU i al mateix temps, col•laborador amb els EEUU, les seves bases militars perduren amb o sense constitució europea.
El sistema capitalista actual ha imposat un procés de construcció europea coherent amb els que dominen el món del capital, multinacionals i financers especulatius, pero el projecte del capital segueix lligat a l’armamentisme amb el compromís de fer créixer la despesa militar als 25 països, i amb el secret del comerç d’armes que faci cada pais ven escrit i constitucionalitzat.
El debat no està centrat en més o menys sobirania en un moment de interdependència brutal, d’importacions i exportacions, d´economia global. Avui els Estats perden sobirania, el 70% de les lleis venen imposades per la UE i els seus organismes no escollits directament, es a dir, no son del Parlament. Avui, el fet real és com s’agrupen els estats seguint el dictat dels poderosos per maximitzar el seu benefici i ens volen fer creure que es per nosaltres. Els propietaris dels mitjans de producció i dels capitals especulatius europeus volen reforçar les seves posicions dins la situació del marc global que han acordat a l’OMC amb els seus aliats. El vici de l’oligarquia és el liberalisme econòmic contra els pobles. Europa segons els poderosos, és diferent segons es tracti del mercat dels 25, segons es parli de geografia o de pobles, o si es parla de campionats de bàsquet o de cançó com Eurovisió on hi participa fins i tot Israel, o Euràsia d’acord amb els termes geoestratègics de poder energètic i militar, tal com pensen alguns líders del capital.

La responsabilitat en aquesta UE de la Internacional socialdemòcrata és total. No tenen espai pel seu keynesianisme i adopten el pensament únic monetarista de la dreta. Tenen responsabilitat en els paradisos fiscals i sobre el diner negre europeu que hi reposa. Tenen responsabilitats en las matances dels grans llacs d’Àfrica (Congo) i de la ex-Iugoslàvia. Venen armes i fan teatre diplomàtic, neocolonialisme. Fan créixer el deute extern, no compleixen ni el 0,7% del PIB de cooperació amb els mes empobrits i continuen exportant empreses contaminants. Fan una Europa fortalesa i no permeten drets als més de 30 milions de immigrants extracomunitaris que treballen precàriament a la UE. Les fronteres continuaren reflectint aquestes contradiccions per més policia i mitjans que hi posin. Com passa a Mèxic i EEUU succeeix des de fa 40 anys. El capital es pot moure lliure pels 25 estats de l´UE i per tot el món, però les persones no, be, els pobres no, els rics poden anar on vulguin. Creixen més les desigualtats amb el seu projecte, per molt que es vulguin disfressar d’Europa social davant els EEUU, el capital catala o europeu inverteix on veu possible fer créixer els beneficis, en definitiva son com ells. No trobem articles clars sobre educació o sanitat pública i de qualitat per tot cuitada en aquesta UE. Si trobem directives com la “Bolkenstein” que permeten prestar serveis a la UE, a empreses d’altres països amb condicions laborals dels països d’origen.

Si no veus que Europa és així, aleshores diuen que no ets europeista. Tots sabem que és possible un altre Europa i especialment els marxistes. Els internacionalistes volem unir tots els pobles del món amb un projecte de justícia socialista, els més propers com els europeus primer, però a partir del respecte al dret d’autodeterminació i els drets socials. Com era d’esperar, ni drets socials, ni la llengua del nostre poble treballador reconeixen amb una constitució tant de dretes. Curiosa alianza PNV-PP-CiU-PSC per defensar el SI, etc.

És curiós, un altre cop, com l’ imperialisme Europeu fa coincidir burgesia nacionalista basca, catalana i espanyola i com fa coincidir les direccions dels sindicats CCOO-UGT-ELA que formen part de la CES (confederació europea de sindicats). Tot l’aparell mediàtic afavoreix aquests discursos sotmesos al poder, aparells subvencionats i burocratitzats. Els polítics i sindicalistes del sistema viuen be, amb un estatus reconegut pel pacte social inclòs, no tenen urgencia ni necessitat d’una altre Europa. No son els precaris del Nord. Al contrari, l’únic projecte d’homogeneïtzar els salaris europeus és per a ells, els eurodiputats s’han dotat d’un salari base de 8.000 euros al mes, siguin d’un país ric o un país pobre, bitllets d’avió a part, és clar.
El procés continuarà sinó els despullem enfront la classe treballadora i ens dotem dels lligams internacionalistes necessaris. Ara patirem un salt legal quantitatiu amb la Constitució, tot un seguit d’acords com el de Maastrich, el Pacte de Competitivitat i demés que van fer créixer la precarietat des de els 80, es consoliden. L’ampliació a l’est ha significat l’empitjorament social pels països del mal anomenat socialisme real. La previsió de negoci o la zona d’influència arribarà al 2010 al mercat lliure del Magrib amb l’UE. Ni respecte als ciutadans ni als pobles, aquest és el fruit d’un procés que va contra els interessos dels de baix.
Un recorregut pels drets socials demostra els atacs fets a l’estat del benestar des de la caiguda del mur de Berlín.

-A Itàlia, desprès de les mobilitzacions del 16/3/02 a Barcelona contra l’Europa del capital, els van aplicar els acords europeus de Barcelona d’allargar 5 anys més la jubilació, van continuar les privatitzacions com va fer l’Olivera d´esquerres, i ara, fins Refundació Comunista recolza contradictòriament a Prodi, pare d´aqueste constitució euroèa, com alternativa del gran capital a Berlusconni i els feixistes.
-A Gran Bretanya, a pesar de les dificultats que el sindicat únic TUC va tenir al congrés respecte al rebuig de la constitució europea, el Partit Laborista va quadrar els dirigents sindicals al seu congres (50% mandats son de la TUC) inclòs en el tema de la guerra. Les resolucions de la TUC deien que prou privatizar, renacionalitzar els ferrocarrils pel mal servei públic i els accidents, no privatitzar els habitatges socials enfront l’especulació creixent del mercat immobiliari, etc. Pero es van quedar en resolucions de paper.
-A França, desprès de les privatitzacions del govern d’unitat d’esquerres capitalistes (PS+PC+Verds) i desprès de legislar (excepte empreses de -20 treballadors) les 35h a canvi de més flexibilitat negociada (pitjors horaris per augmentar productivitat) va guanyar la dreta d’en Giscard, l´altre pare d’aquesta constitució. Ara, milers perden el subsidi d’atur retallat, perden lleis molt antigues, com la que obliga a cada municipi a tenir escola publica i laica, i han de mobilitzar-se un altre cop com hem vist aquest gener 2005 contra les privatitzacions i contra les bases de l’otan a Niza. Aixo si, van tremolar quan un 40% del PSF no va recolzar la constitució europea.
-Alemanya tampoc se’n escapa de la reducció de la despesa social, el pla Hartz 4 ha fet que deixin de cobrar l’atur 500 mil treballadors de cop, a la patronal se li redueix un 2% la quota a la Seguretat Social, les pensions es rebaixen i s’allarga l’edat de jubilació, prestacions com el dentista, lactància, etc, desapareixen. Va esclatar la rebel•lió al marge de la direcció de la DGB(el sindicat) i del SPD-Verds (esquerre al govern), amb els dilluns de lluita els carrers l’est i l’oest.
-A Bèlgica, el sindicat FTGB rebutja la constitució. En el seu congres deien fins i tot que no permetrà aprovar lleis progressistes en el futur, però en el FSE de Londres es fer notar la pressió de la CES que no volia que la declaració de la Assemblea de moviments socials parlés de lluitar contra la mateixa, traslladant el centre de la lluita al Març a Brussel•les amb uns lemes mes genèrics.
-A Suïssa, que no esta ni a la UE però forma part del projecte del capital, el PS y el sindicat USS eren contraris a l´UE, fent referèndums contra el mercat lliure de la electricitat, contra el increment de la edat de jubilació i per uns serveis públics postals de qualitat, fins que la triada de la Internacional socialdemòcrata, la CES i els mitjans de comunicació els collen, i els fan rectificar. Ja han fet canviar als polítics del PS que ara demanen estar en aquesta UE perquè decideix moltes coses importants i ara diuen que els afecten a pitjor sinó estan dintre.
-A Polònia o Hongria, per parlar de 2 grans dels incorporats, van anar a votar el 20% i 38% respectivament en las darreres eleccions europees. La il•lusió pels avanços socials es evident.

Aqui, veiem com segueix el proces europeo d´enterrar l´estat social. No cal recordar els preus dels pisos i els salaris, pero tambe patim la coordinació dels que viuen be amb aquest sistema, siguin politics, periodistes o caps de sindicat.

-Ens posen als milionaris i als famosos per les RTV a vendre’ns la moto. No son gent normal que viu d’un salari. Els anuncis repeteixen uns articles que pensen els publicistes que millor la vendran, però que son socialment pitjors del que diuen les constitucions dels països firmants, no avancen respecte els anys 40 ni respecte els drets humans de l´ONU.
-El Dret a un treball digne i ben remunerat no existeix, ni salari mínim, ni pensió europea podrà existir sense unanimitat de tots 25. Al contrari del que van acordar pels eurodiputats de 8.000 euros/mes, el mercat i el capital tenen articles ven clars, amb verbs taxatius, no amb recomanacions genèriques que no pots denunciar si no es compleixen. Les lleis sinó garanteixen drets, son paper mullat o frau de llei com diuen els advocats coherents.

-No està previst cap procés llarg de homogeneïtzar els drets socials i els recursos seran menors, perquè l’actual pressupost de l’UE es vol reduir i a l’est no podran gaudir dels fons estructurals o de cohesió que hem tingut fins ara: més d’un bilió de les antigues pessetes al any per infrastructures no gaire ecològiques. Necessiten garanties per deslocalitzar a l’est i per seguir tenint immigrants com a ma d’obra il•legal que baixi els costos salarials.

-Tampoc els impostos es poden homogeneïtzar sinó és per unanimitat, però estan baixant a tots els països i no es podrà mantenir e l’estat del benestar, incipient a casa nostra, si redueixen els ingresos de l´estat.

Tots els canvis que es produeixin a les relacions de producció tenen ara més dificultats de proposar models alternatius d´esquerres perquè legalment seran anticonstitucionals. No ens preocupa gaire, ja som anticonstitucionals a aquest estat espanyol monàrquic, també ho serem a l’Europa del capital i la guerra que construeixen per a ells i no per la majoria treballadora.

Com les mentires sobre la tecnologia i el benestar europeu, fa 30 anys que creix el PIB i les tecnologies permeten millorar les condicions de treball i de vida, en canvi els treballadors i els salaris estan empitjorant, només es beneficia el capital, perque estem en el seu sistema.

Per això volem una Catalunya socialista, dins d’una Europa federal i socialista. Sabem que no es gens facil, sense un procés de lluites de milions de ciutadans, amb les seves vagues generals europees, o dit d’una altre manera, sense masses lluitant per les alternatives al capital dominant, no hi haurà una constitució digne ni drets socials efectius que poguem gaudir. La correlacio de forçes canvia depenent també del teu vot NO, peró sobretot, del que fem cada dia.

Josep Bel Gallart del sindicat CO.BAS (COMISSIONS DE BASE) i de l´Assemblea Roja/Corrent Roig