|  Celebrem aquest Acte públic de la Xarxa quan les 
        multinacionals s’han sortit amb la seva en la majoria dels tancaments 
        d’aquesta onada. La direció del sindicats majoritaris, protagonista 
        de les negociacions, ha aconseguit que s’acceptin, en un temps record 
        i sense apenes conflictivitat, els tancaments a canvi d’indemnitzacions. 
        Els casos de Novalux-Philips i Samsung (amb beneficis, subvencions públiques 
        i un suculent negoci immobiliari entre mans), són particularment 
        sagnants. La mateixa Generalitat havia reconegut que, amb la llei a la 
        mà, no podia autoritzar els tancaments... excepte que els treballadors/es 
        acceptessin pactar-lo.
 Les direccions sindicals majoritàries han repetit una i altra vegada 
        que no hi havia res a fer, que la multinacional havia decidit tancar i 
        que només quedava negociar diners. Han cridat a acceptar la derrota 
        sense lluitar ¡quan la batalla per impedir el tancament estava legalmente 
        guanyada! Han mantingut les empreses aïllades entre sí i no 
        han convocat una sola manifestació central contra les deslocalitzacions.
 El Govern tripartit ha respirat tranquil ara que s’han acceptat 
        els tancaments. El Conseller Rañé s'ha declarat satisfet 
        amb l'oferta de Samsung, "suficient –segons diu- per compensar 
        els treballadors” i cobrir la seva “responsabilitat social". 
        Però el Govern podia haver aturat tancaments com el de Samsung 
        i Philips. Només havia de tornar els expedients a les multinacionals 
        dient-los simplement que no tenien base legal. En canvi, ha pressionat 
        perquè es pactessin els tancaments i així evitar qualsevol 
        confrontació amb les multinacionals.
 Però el preu a pagar és molt alt: més de mil treballadors/es 
        perden el seu lloc de treball i avança la precarietat; la moral 
        dels treballadors se’n ressenteix; noves multinacionals s’envalenteixin 
        a anunciar més deslocalitzacions.
 Som contraris a acceptar la derrota sense lluitar i estem orgullosos d’haver 
        constituït aquesta Xarxa Solidària Contra el Tancament d’empreses, 
        que volem que sigui una bandera de la defensa dels llocs de treball. Som 
        sindicalistes que participem en diferents sindicats i comitès d’empresa; 
        som col•lectius i moviments socials; som organitzacions i persones 
        a títol individual, que ens hem trobat per crear una xarxa solidària 
        contra els tancaments. Una xarxa a disposició dels treballadors/es 
        afectats i compromesa a treballar activament per evitar l’aïllament 
        de les lluites.
 Sabem que després d'aquesta primera onada vénen més 
        tancaments, estimulats per la impunitat empresarial. El compromís 
        nacional per la competitivitat que acaben de signar patronal, sindicats 
        majoritaris i Govern no frenarà els tancaments. Per això 
        ens comprometem a:
 • donar continuïtat a la Xarxa
 • denunciar els plans les multinacionals
 • donar suport a les mobilitzacions que convoquin els treballadors
 • lluitar per una resposta unida de tots els traballadors/es afectats 
        i per la solidaritat de la classe treballadora i les capes populars
 • exigir als sindicats firmesa en defensa del lloc de treball i 
        compromís amb els treballadors/es
 • treballar perquè el proper 1r. de Maig estigui marcat per 
        la lluita contra els tancaments
 • impulsar, amb els treballadors afectats pels tancaments, delegacions 
        als grups parlamentaris del Tripartit per exigir una resposta enèrgica 
        davant els tancaments.
 • convocar una Manifestació contra els tancaments i acomiadaments 
        per al dia 3 d’abril
 Barcelona, 19 de febrer de 2004 XARXA SOLIDÀRIA CONTRA EL TANCAMENT D’EMPRESESPer contactar amb nosaltres i adherir-te al Manifest: xarxacontratancaments@moviments.net
 
 
 NO ALS TANCAMENTS D’EMPRESES! J
 Aquestes setmanes diverses multinacionals han anunciat 
        el tancament de les seves factories i acomiadaments massius. És 
        el cas de Samsung, Novalux-Philips i Autotex en el Vallès; de Reno 
        de Medici y Fisipe a El Prat; de Nissan a Zona Franca o Printer a St. 
        Vicenç. Com abans Sintel, Lear o Valeo, bona part d’aquestes 
        empreses han reconegut tenir beneficis. Algunes d’elles –com 
        Samsung- han estat generosament subvencionades amb diners públics.Ara, després d’anys de grans negocis, volen marxar, simplement 
        perquè esperen guanyar més beneficis encara explotant mà 
        d’obra més barata a l’Est d’Europa o Asia. I 
        algunes encara pretenen arrodonir el negoci especulant amb els terrenys, 
        com el cas de Samsung, Reno de Medici o Miniwatt.
 No és veritat que els tancaments siguin inevitables
 Ens presenten els tancaments com a “naturals” 
        i inevitables, contra el que no es pot lluitar i com si l’únic 
        possible ara fos aconseguir més indemnitzacions i promeses de recol•locació. 
        Però els tancaments poden i han de ser evitats i, a més, 
        les promeses de recol•locació són un frau. Com va 
        passar amb Sintel i ara està passant a Lear, on dos anys després 
        del tancament de l’empresa i amb el subsidi d’atur acabant-se, 
        les i els recol.locats només estan en torn el 35%. Si les promeses 
        fossin certes, per què no es comprometen a continuar pagant els 
        salaris fins la recol•locació efectiva ? Estem davant un autèntic delicte social Un comerciant de Palau de Plegamans, afectat pel tancament 
        de Samsung, deia: “les multinacionals són com els paràsits: 
        venen, xuclen i se’n van”. I Samsung és un bon exemple, 
        perquè, a més dels beneficis obtinguts del treball dels 
        seus obrers, s’ha aprofitat de 6 milions d’euros en subvencions 
        i ara pretén obtenir una plusvàlua escandalosa pels terrenys.És un autèntic delicte social, conseqüència 
        directa d’un sistema en el que només compten els beneficis, 
        i per res importan la vida dels treballadors i treballadores. No podem 
        donar per “natural” aquesta lògica salvatge ni quedar-nos 
        sense fer res i dient que la solució és una indústria 
        amb “més tecnologia i valor afegit”, com si hagués 
        una sortida sense qüestionar aquest sistema en el què un petit 
        grup de privilegiats decideix sobre la nostra vida i sobre el futur de 
        països sencers.
 Com acabarem si les multinacionals poden actuar amb aquesta impunitat? 
        On treballarem nosaltres i els nostres fills davant la desertització 
        industrial que ens ofereixen?
 Hem de mobilitzar-nos per tal que la Generalitat prohibeixi 
        els tancaments  Els secretaris de CCOO i UGT han recordat que “quan 
        una multinacional decideix tancar una planta, no significa necessàriament 
        que pugui fer-ho” i que “la legislació impedeix tancaments 
        i acomiadaments massius sense que ho autoritzi la Generalitat”. 
        Per aquest motiu, els dirigents sindicals han d’assumir la seva 
        responsablitat: enfrontant-se als tancaments, posat tots els mitjans al 
        servei de la unitat dels treballadors i cridant a la mobilització 
        per exigir a la Generalitat que desautoritzi els plans de les multinaiconals 
        i les obligui a mantenir la seva activitat i els llocs de treball. El Govern ha de rebutjar aquests plans de desmantellament industrial, 
        incloent aquells en els que les multinacionals –aplicant “comptabilitat 
        creativa”- al•leguen pèrdues, i en aquest cas ha de 
        realitzar-se una exhaustiva investigació de les seves comptes, 
        amb totes les conseqüències penals que corresponguin. I si 
        les multinacionals continuen amb els seus plans, el Govern hauria de fer-se 
        càrrec de les empreses. No li faltarà el suport dels treballadors.
 Ens solidaritzem amb tots els companys/es en lluita pel seu lloc de treball. 
        Cridem als comités d’empresa i seccions sindicals, als moviments 
        socials, a les organitzacions i entitats a enviar comunicats de suport 
        i delegacions als treballadors/es afectats/es. Els ajuntaments i institucions 
        també han de mullar-se sense por. Els moviment antiglobalització 
        té davant seu el repte d’enfrontar-se a una de les conseqüències 
        més brutals de la globalització capitalista.
 Som partidaris de la unificació de la lluita de les diferents empreses 
        amenaçades. Donem suport a la convocatòria d’aturades 
        i manifestacions a les comarques afectades i altres accions de solidaritat. 
        I, sobretot, exigim que ningú decideixi en nom dels treballadors.
 Una Xarxa Solidària Contra el Tancament 
        d’Empreses Som un grup de companys/es provinents de diferents col•lectius, 
        sindicats, comités d’empresa, organitzacions i persones a 
        títol individual que ens hem trobat per crear una XARXA SOLIDARIA 
        CONTRA EL TANCAMENT D’EMPRESES, un espai obert per promoure i impulsar 
        entre tots i totes la mobilització solidària. Fem una crida als diferents col•lectius, entitats i persones que 
        compartiu la nostra preocupació a enviar comunicats de solidaritat 
        als treballadors amenaçats, a unir-vos a nosaltres en aquesta Xarxa 
        Solidària i a participar en un ACTE CONTRA ELS TANCAMENTS que es 
        convocarà el proper dia 19 de febrer, a les 19 horas, en el Casinet 
        d’Hostafranchs, prop de l’estació de Sants.
  
 |