VALORACIÓ DE
LES JORNADES CONTRA LA PRECARIETAT Gener de 2005 |
||
|
La Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat va organitzar les Jornades contra la Precarietat els dies 2, 9, 10, 11 i 12 de desembre de 2004. Amb el lema “Vius en Precari: Rebel•lat”, les Jornades van combinar acció i reflexió i van reunir sindicalistes, organitzacions i moviments socials d'esquerres, persones solidàries i col•lectius. Valorem positivament aquesta primera experiència de diàleg i debat obert entre una diversitat important de col•lectius i persones, de totes les edats, fermament coincidents en la voluntat de recuperar el sindicalisme de classe que ha existit en la història de Catalunya. L’element principal i positiu de les Jornades, al nostre entendre, ha estat situar el paper de la lluita obrera, dels treballadores i treballadores, en un espai preeminent, combinant el debat sincer i aprofundit, necessari per prendre acords, amb la imprescindible lluita al carrer. Debats i lluita que, a més, han recollit les principals preocupacions de les actuals lluites laborals a Catalunya. És cert que el mitjans de comunicació no han volgut recollir aquesta trobada i mobilitzacions però sabem que el sindicalisme que volen impulsar aquestes Jornades és el sindicalisme alternatiu, que no interessa als propietaris d’aquests mitjans. És el sindicalisme de classe, el que parteix de l’enfrontament d’interessos entre patronal i treballadors, contrari als pactes socials, reafirmador que només lluitant i mobilitzant es pot arribar a negociacions capaces de concloure amb pactes justos. Potser la tria de les dates no va ser la millor, i el ritme de les activitats programades també va ser molt intens, però a pesar d’això un quants centenars de persones, entre els quals un bon nombre de joves, hi van participar. Cal dir que en aquests dies van coincidir mobilitzacions al barri de Gràcia per l’assassinat feixista d’en Roger. Descentralitzar les accions i animar al debat i la reflexió contra la precarietat Volem destacar de les Jornades contra la Precarietat la descentralització de les seves accions. Mobilitzacions i accions al carrer que, sense demanar permís a les «autoritats», es van fer visibles en territoris i barris diversos de Barcelona i Catalunya, així com a la Universitat, perquè és important relacionar el moviment obrer amb estudiants i professors. Aquestes Jornades han sabut lligar els problemes generats pel capitalisme i els seus agents principals —les multinacionals i els bancs, que decideixen per sobre de les institucions— amb el territori concret. Cal, per exemple, destacar aquí la participació dels treballadors de l’empresa TMB (Transports Metropolitans de Barcelona), denunciant el paper de l’Ajuntament de la ciutat i del tripartit que el governa, i exigint la dimissió del tinent d’alcalde Xavier Casas per la mort d'un conductor acomiadat injustament. Un altre element positiu d’aquestes Jornades ha estat el debat sincer i divers —en enfocaments, anàlisis i propostes— per establir la necessària confiança i respecte entre diverses concepcions de la lluita i del sindicalisme de classe. Això no ha evitat moments de confrontació, perquè ens hem retrobat persones que defensàvem posicions de lluita que fins ara poques vegades confluïen, amb orientacions diverses, com marxistes, anarquistes o altres. Hi han participat activistes sindicals de grans empreses com Seat, TMB, Telefònica, de sectors com telemàrqueting, metall, química, tèxtil, Administració pública, ensenyament, sanitat, treball social, treballadores i treballadors temporals, intermitents, autònoms, a temps parcial, etc. Malgrat aquesta fragmentació, s’ha demostrat que és necessari i és possible coordinar l’activitat reivindicativa i sindical de classe a Catalunya. També hi han participat lluitadors contra la precarietat en altres àmbits, com el de l’habitatge, per aquest motiu una de les accions de protesta va tenir lloc a la Cambra de la Propietat. Els debats organitzats en tallers van facilitar la participació, especialment la intervenció dels més joves, i caldrà en futures assemblees millorar les formes d’organitzar-les per tal d’animar a tothom a participar i que facilitin la presa d’acords i de conclusions. La seva flexibilitat pactada és la nostra precarietat quotidiana Sense cap dubte el punt d'acord més contundent de les Jornades contra la Precarietat ha estat identificar amb claredat el veritable enemic de la classe treballadora: el capitalisme, i l’imperialisme que aquest genera. I també s'ha criticat el paper dels gestors i col•laboradors que el capitalisme utilitza i necessita: la socialdemocràcia i el sindicalisme burocratitzat, promotors dels pactes socials i de la desmobilització. Entenem que, per escapar de la precarietat laboral i de l'atur i accedir a relacions de treball justes, és necessari eliminar el capitalisme. Però no sols les seves estructures, sinó també la seva mentalitat de supeditació de tot al benefici. La mateixa Administració pública assumeix la lògica del mercat capitalista i això s’expressa, entre altres conseqüències, en la precarització laboral. Per començar i avançar, exigim canvis en l'Estatut dels Treballadors i en tota la legislació laboral, amb l’objectiu de modificar a fons les relacions laborals i la contractació, eliminant la precarietat i prioritzant el contracte fix, exceptuant situacions de substitució i altres casos molt concrets. Així mateix, ens refermem en la voluntat d'exigir a la Conselleria de Treball que rebutgi tots els ERO (Expedients de Regulació de l’Ocupació) que presentin les empreses. I en el cas que aquestes persisteixin en els acomiadaments o tancament han de ser intervingudes per la Generalitat. La Xarxa continuarà impulsant lluites i mobilització Situem aquestes Jornades com una primera reflexió col•lectiva que se suma a les passes endavant ja fetes per la Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat, aspirant a un futur en què la classe treballadora recuperarà el protagonisme necessari per fer avançar el món i acabar amb l’explotació de la majoria de persones per part d’una minoria. És un avenç la mateixa creació de la Xarxa i les activitats i accions que ha fet des de febrer del 2004: actes públics de presentació, de solidaritat amb diferents lluites (Sintel, Izar, Telefònica, Samsung, Miniwatt, el Prat, Igualada, etc.), de denúncia dels tancaments d’empreses (amb manifestacions a plaça Sant Jaume i a les Rambles), de presència al carrer i als mitjans de comunicació l’11 de Setembre, en una acció que fou aquest dia l'única expressió de la necessària unitat entre lluita de classes i fet nacional, a més de denúncia pública dels incompliments electorals del govern de Catalunya. També hem denunciat els salaris de 8.000 euros al mes que s’assignen els polítics mentre el pacte social acorda 600 euros al mes, al 2008, per als de baix. En el futur caldrà anar definint les nostres perspectives de treball. Entre elles, cal destacar un Primer de Maig combatiu en la línia del de 2004, la participació en la campanya per la pau i la solidaritat amb els pobles (Iraq, Palestina, Sàhara, Cuba, etc.), la lluita contra la regressiva Constitució de la UE, el 8 de Març i la defensa dels drets de les dones, els i les joves, els immigrants, els pensionistes, etc.. Aquí s’ha de demostrar el caràcter sociopolític de la Xarxa. Per últim, la Xarxa té en perspectiva —tot i respectant la independència de cada col•lectiu sindical o social— la necessària coordinació de les respostes contra els nous Pactes Socials que les cúpules de CCOO i UGT estan ja preparant per signar amb la patronal i el Govern, tant a Catalunya com en el conjunt de l’Estat. Serà amb aquesta resposta com es demostrarà que un vertader i fort sindicalisme de classe és possible, que es pot enfortir la presència de la classe obrera organitzada en la lluita política i que el futur és dels treballadors i les treballadores.
|